La Vanguardia (Català-1ª edició)
Junqueras lliure, Puigdemont torna?
L’independentisme busca l’equilibri entre celebrar l’indult als seus líders i l’avís que el conflicte no acaba. Puigdemont només tornarà si hi ha una solució política o una derrota d’Espanya davant la justícia europea.
un mes o dos i pot ser llarg. No tinc grans expectatives, però tampoc no vull carregar-me-la abans de començar. En cas que no funcioni un no s’ha de precipitar. Si en dos anys no és així necessitarem una resposta unitària de l’independentisme. Actuarem de manera honesta i creiem que hi ha una ferma voluntat per part del Govern central per dialogar. Tot i així, ens preocupa que continuï la repressió, també al Tribunal de Comptes, que ha decidit arruïnar la vida patrimonial i econòmica de moltes persones.
Quin paper han de tenir els presos després dels indults?
Cada un decidirà per si mateix, jo puc respondre per mi. He decidit fer un pas enrere en la meva vida política. Continuo a Junts, des dels 18 anys he militat de manera activa i tinc ganes de dedicar-me a altres coses. Això no vol dir que abandoni les meves idees, continuaré lluitant per elles, però potser ho faré des d’una entitat social i no des d’un partit. No abandonaré, i cap no ho farà, els ideals, ens sentim reforçats i legitimats.
Què farà quan surti de la presó?
Necessito adaptar-me a la vida normal. Tinc la sensació que no he sortit gaire perjudicat de l’experiència de la presó, però les meves prioritats han canviat. Podria haver dedicat més temps a la família, això ja és irrecuperable, però intentaré no tornar a caure en el mateix. Necessito tornar a treballar i vull agrair personalment els suports rebuts, m’han arribat més de 50.000 cartes i les he llegit, malgrat que no les hagi pogut respondre totes. Una altra de les coses que vull fer és anar a veure Carles Puigdemont. Faré el que pugui perquè torni a Catalunya; ell i la resta de consellers que són a l’exili.
Ho tornarem a fer. Què li diu aquest lema?
S’ha d’interpretar. L’altre dia escoltava Miquel Iceta fent una interpretació semblant a la meva. No hem renunciat ni renunciarem mai a l’objectiu ni al que vam fer.
L’1-O el vivim com una victòria de la democràcia i de Catalunya, es va arribar més lluny i vam ser més gent que mai. Això no ho podem malmetre. Ho tornarem a fer, però de manera diferent, no farem les mateixes coses perquè també hem après. És una declaració de no renúncia, continuem compromesos amb aquest procés fins a l’objectiu final.
Quines han de ser les prioritats del nou Govern?
S’ha de governar i fer-ho bé. Algunes persones de manera despectiva diuen que això és autonomisme. No. Governar bé és importantíssim, decidir bé en matèria de sanitat, educació, cultura... en serveis socials. Això no és incompatible amb avançar en el que es va decidir l’1-O, no crec que fos una cosa folklòrica o simbòlica, va ser molt important. Això és compatible amb treballar per a un govern bo, eficient, que resolgui problemes i sigui al costat de la gent. Si ets capaç de fer aquesta quadratura del cercle avances i amplies la base, no crec que sigui una cosa o l’altra.
Com es viuen les diferències de l’independentisme a la presó. Sabem distingir les diferències polítiques. Solem dinar els set i és el moment de distensió, no hi ha baralles ni tensions. També ens fem bromes... aquest bon clima no l’hem trencat en cap moment. Ens ha unit la presó,hi portem tres anys i mig i hi ha determinats temes que només els hem pogut parlar entre nosaltres, no parlo de política, parlo de qüestions personals. Per això em costa de veure la gent d’ERC com a adversaris, podem discrepar, com també puc fer-ho amb gent del meu partit. La convivència és molt bona i hi ha en Jordi Cuixart, que forma part de tots nosaltres i no és de cap partit.
Pot ajudar això que tinguin un paper clau per obtenir el consens en l’estratègia.
Segur que sí, podem ajudar en això, sobretot els que hem fet un pas enrere. Ja ho hem fet d’alguna manera quan hi ha hagut dificultats. En allò que podem, intentem incidir, encara que jo intento fer-ho més en clau de país que de partit.
S’ha qüestionat el lideratge de Jordi Sànchez a Junts?
Li tinc plena confiança, va ser elegit per l’assemblea de manera majoritària i el pacte de Govern va obtenir el suport d’un 83% de la militància. Amb dades objectives, crec que no hi ha problemes.
Parlem de Barcelona.
Vull ajudar Elsa Artadi, hi ha moltes coses que no funcionen i soc un apassionat de Barcelona. És precís picar pedra i ser-hi molt de temps, la prova és en Xavier Trias, que hi va estar 12 anys i al final hi va arribar. Seran vuit anys amb Ada Colau i cal un canvi.