L’Iran torna a la línia dura radical

No hi va haver sorpresa a l’Iran –no podia haver-n’hi– i el clergue i actual cap del poder judicial, l’ultraconservador Ebrahim Raisi, de 60 anys, serà el nou president del país. Candidat de l’ala dura, favorit del sistema teocràtic i per molts el probable successor del líder suprem Ali Khamenei, Raisi va obtenir una victòria aclaparadora amb el 61,9% dels vots, imposant-se als altres tres candidats que no van ser vetats. Conegut per endavant el triomf de Raisi, la dada política realment important d’aquests comicis ha estat l’índex de participació, un 48,8%, el més baix des de la fundació de la república islàmica.

Des de la caiguda del xa, el 1979, la teocràcia iraniana ha assenyalat la participació electoral com a base de la seva legitimitat. Per això la participació era vista com una espècie de referèndum sobre el règim i el seu lideratge. En vista de l’escassa assistència a les urnes, a la qual cal sumar quatre milions de vots nuls, pot afirmar-se que molts moderats, reformistes, joves i dones han optat per l’abstenció per no avalar amb el seu vot un sistema que ha vetat la participació de candidats reformistes i que ha portat el país a la crisi econòmica que pateix.

La baixa participació indica que cada vegada més ciutadans volen que l’Iran vagi deixant de ser una república islàmica en la qual un govern de civils és supervisat i tutelat pel líder suprem del clergat xiïta, per convertir-se en un Estat modern en el qual l’autoritat religiosa no tingui l’última paraula en tots els temes, inclòs el programa nuclear. Però canviar la teocràcia des de dins s’augura molt difícil, com ja ha experimentat aquests anys l’expresident Rohani, i l’arribada al poder de Raisi certament no ho facilitarà.

La seva victòria confirma la caiguda en desgràcia de Rohani, culpabilitzat de ser el responsable de la situació del país i debilitat després de la decisió dels EUA d’abandonar l’acord nuclear i reimposar sancions a Teheran, en un moviment que ha refredat

Raisi guanya les presidencials amb tan baixa participació que qüestiona la legitimitat teocràtica

l’acostament amb Occident. Les sancions econòmiques han fet caure en picat l’exportació de petroli, i el rial s’ha devaluat un 70% des del 2018. Com a conseqüència, la inflació ha assolit el 39% i l’atur arriba a l’11%. Davant aquesta catàstrofe econòmica, el lideratge religiós necessitava una alta participació que confirmés la seva legitimitat, ja qüestionada per les protestes contra la crisi des del 2017, saldades amb centenars de morts.

Sancionat el 2019 per Washington per violacions dels drets humans, incloses les execucions d’uns 5.000 dissidents i presos polítics als anys vuitanta del segle passat, Raisi dona suport sense entusiasme a les negociacions per reactivar el pacte nuclear pel qual l’Iran es comprometia a frenar el seu programa atòmic a canvi de l’aixecament de les sancions, però alhora continua enriquint urani.

La prioritat del nou president haurà de ser aixecar l’economia del país, i això passa necessàriament, com dèiem, perquè els Estats Units i Occident aixequin les sancions. Però el desencant popular i la desconfiança cap a les autoritats, agreujats per la pandèmia, són també un repte intern considerable. El règim teocràtic és conscient que el seu futur, i potser a llarg termini la seva supervivència, passen per revertir l’actual situació econòmica. Si Raisi no ho aconsegueix, la protesta popular tornarà als carrers per l’embafament de la societat i la crisi per la covid.

Després de vuit anys d’un tímid reformisme, amb Raisi en la presidència l’Iran torna a la línia dura radical i el sector conservador es referma al controlar la presidència i el poder legislatiu, sempre tutelats pel guia suprem Khamenei i els Guardians de la Revolució. Però la necessitat i el pragmatisme obliguen el nou president a renegociar l’acord nuclear amb les sis potències mundials a Viena, contactes que ahir es van ajornar temporalment per evacuar consultes. Una partida en la qual els dos costats juguen a tensar la corda en espera que l’altra part faci el primer pas.