La Vanguardia (Català-1ª edició)
Animals com tu
Al santuari Gaia de Camprodon hi arriben cada mes animals de granja malferits, maltractats, abandonats o explotats
Al’Ismael se li omplen els ulls de llàgrimes quan s’acosta a la Fabiola, una ovella molt feble que alimenta amb una xeringa els seus últims dies de vida. L’animal va saltar del camió que la portava cap a l’escorxador i va aparèixer molt malferit, amb les potes completament cremades, a la cuneta d’una carretera. D’això fa ja vuit anys i mig. Es va sobreposar a les ferides i ha viscut durant tot aquest temps, fins que fa uns dies va morir, al Santuari Gaia, que el 2012 va obrir camí en unes instal·lacions molt modestes d’Ogassa fins que el 2015 es va traslladar a una finca de Camprodon que s’ha convertit en una llar per als més de 400 animals, entre vaques, toros, ovelles, cabres, galls, porcs... que els seus fundadors, Ismael López i Coque Fernández, i la desena de voluntaris atenen amb molt d’amor. Més de 1.500 animals de granja abandonats, maltractats, malferits o explotats han tingut una altra vida en aquest idíl·lic paratge de 40 hectàrees envoltades de natura.
Un centre de recuperació d’animals que va cridar l’atenció del cineasta rus Viktor Kossakovsky, autor del documental Gunda, produït per Joaquin Phoenix, que ha encès un debat al voltant del benestar animal i el consum de carn. Al film, sense diàlegs, guanyador del premi al millor documental al Festival DocsBarcelona, hi apareixen altres personatges com ara una gallina coixa i algunes de les vaques i toros que pasturen pels prats verds de Camprodon. És el cas de l’Eva i la Núria dues de les setze vaques que van ser decomissades en una explotació gallega, a Boiro, per l’estat de deixadesa i d’abandonament que les tenia el granger. “Algunes estaven lligades per les banyes a terra i a altres els fems els arribaven a la panxa; el cas està pendent de judici” expliquen els fundadors del santuari Gaia. O la Luz i la Luna, una mare i filla embarassada derivades a Camprodon per una ramadera càntabra que es va fer vegana. Al film també hi surten imatges d’altres bovins, com ara l’Isaac, un vedell procedent d’un hotel rural, que hauria acabat a l’escorxador si no hagués estat per la pressió dels clients.
El refugi se sufraga amb les donacions de més de 2.000 socis i ara també amb les aportacions d’empreses veganes o gràcies a les vendes del llibre Animales como tú escrit per l’Ismael que ha venut més de 15.000 exemplars. La llista d’espera per ingressar al santuari és llarga. “Cada mes hem de dir que no a diverses peticions, n’hi ha que simplement es volen desfer dels animals perquè ja no se’n volen fer càrrec”, reconeix Coque Fernández que explica que les despeses mensuals entre veterinaris i alimentació arriben als 30.000 euros. Fins i tot l’administració catalana ha derivat cap al refugi galls de brega. “La gent empatitza ara molt més amb els animals, en una dècada el canvi ha estat abismal”, expliquen els fundadors del santuari, que compta amb més d’un milió i mig de seguidors en les diferents xarxes socials.
La relació dins aquesta gran família animal és tan estreta que cada petit avenç es converteix en una victòria de tots. Només cal veure com aplaudeixen els cuidadors del santuari el sobreesforç que fa la Paola, una porqueta procedent d’una granja d’engreix propera a Manresa que als sis mesos va aparèixer abandonada i sense força a les extremitats inferiors. “A còpia de massatges diaris i exercicis de fisioteràpia està avançant molt”, explica Lía Domínguez, responsable del santuari. Els que viuen el dia a dia afirmen que moltes qualitats humanes són també molt animals, com la companyonia, l’acceptació, l’esperit de superació, el fort vincle amb altres membres de la seva espècie o d’altres... En definitiva, com diu l’Ismael, “són animals com tu”.