La sostenibilitat com a eix del canvi

Londres ha destacat per la contundència de les seves mesures per combatre un enemic igual de contundent, la pandèmia. El treball des de casa es va imposar i van tancar centres esportius, escoles, restaurants i els pubs (el seu símbol nacional). Tot això es va compensar amb un programa d’ajudes per a empreses i treballadors afectats per la crisi. Les mesures van ser clares i per un període indefinit fins que es controlés la situació. Això va facilitar la planificació de l’activitat econòmica d’empreses i treballadors. El gran nombre d’espais verds, la baixa densitat de població per una ciutat com Londres i el fet que la gent pogués sortir a fer exercici físic a l’aire lliure van facilitar l’adopció de les mesures per part d’una societat acostumada al distanciament social i les normes.

Barcelona ha implementat mesures laxes i intermitents, i només s’ha actuat amb la contundència necessària en moments puntuals. Això ha creat confusió i caos, elements a evitar en una situació tan excepcional com la pandèmia. Un argument habitual per justificar la falta de mesures més contundents ha estat el tema de l’economia, sense tenir en compte el fort increment del deute públic per compensar la davallada econòmica. Mesures polèmiques com l’ús obligatori de mascaretes a l’aire lliure i la prohibició de fer exercici en espais oberts han privat la gent d’una valuosa vàlvula d’escapament durant la pandèmia. En una nota més positiva, l’exitós experiment de Barcelona amb el concert de Love of Lesbian ha tingut molt bona repercussió entre dels mitjans de la capital britànica.

Barcelona hauria de diversificar la seva economia buscant fonts d’ingressos més sostenibles. El turisme de masses només contribueix a accentuar el procés de gentrificació que hi ha amb el fort augment del preu de l’habitatge dels últims anys. Optar per una oferta de turisme de més qualitat aniria en la bona direcció. Aprofitar l’embranzida del treball a distància reduiria els desplaçaments de la gent i descongestionaria la ciutat, a més de donar més vida a les ciutats de l’entorn. Això també tindria un impacte positiu en l’equilibri entre vida professional i familiar. Potenciar sectors d’alt valor afegit com empreses de noves tecnologies reduiria la dependència del turisme i milloraria l’estabilitat dels ingressos de la ciutat de Barcelona. El context de la pandèmia s’hauria d’aprofitar per atreure empreses i professionals del sector.