La Vanguardia (Català-1ª edició)
Estrelles d’aquest món
enim presents les víctimes de la pandèmia i també els ciutadans arruïnats per les prohibicions antipandèmiques, però el juny del 2021 per fi hi ha motius d’esperança. Sembla evident que la tardana vacunació massiva està sent molt més eficaç que la suma de totes les prohibicions i obligacions. Al mapa europeu, Espanya i Catalunya coincideixen amb Turquia i es distingeixen de l’Europa del nord i central pel seu afany d’imposar la mascareta en espais exteriors. Era estrany veure la gent amb el tapaboques posat, en una platja despoblada o dins d’un cotxe sense més passatgers. I encara era pitjor veure que se'l treien després per compartir una tapa d’ensaladilla. Aquí no gaudim d’una cultura de la responsabilitat. Més aviat patim una cultura de la submissió a qualsevol imposició autoritària.
En l’àmbit de les galeries d’art, l’inici de l’estiu sol coincidir cada any amb un moment de relaxació de l’oferta. Tot i això, aquest solstici coincideix amb un horitzó de millora i algunes galeries de Barcelona presenten exposicions que havien anat posposant. Senda exposa una selecció de pintures i dibuixos de Donald Sultan, qui no en presentava una d’individual a Barcelona des de l’exposició inaugural de la galeria Trama, el 1992. I també ProjecteSD exposa, fins al 21 d’agost, una de les seves millors mostres de la temporada, la del fotògraf Jochen Lempert.
Un passeig per les galeries de Barcelona ofereix un panorama que oscil·la entre la resistència, la precarietat i també la brillantor. Al mateix passatge Mercader on exposa Lempert acaba de finalitzar, a la galeria Zielinsky, una interessant mostra de fotografies d’arquitectures contemporànies fetes per Leonardo Finotti. I a la veïna galeria Marc Domènech s’ha inaugurat De Gleizes a Guerrero. Dibuixant una col·lecció III, una interessant selecció de dibuixos i pintures sobre paper o cartró, on destaquen obres d’Albert Gleizes com l’oli i guaix del 1920 Femme au gant noir ,de Jean Dubuffet; Paysage avec deux personnages (1980) o el guaix de Manolo Millares Los mutilados de paz, del 1965, on l’artista canari responia a la propaganda franquista que per llavors celebrava 25 Años de Paz amb un aclaparador desplegament de cartells omnipresents, a l’estil del tirà Mao Zedong. Marc Domènech prepara dues ambicioses exposicions per després de l’estiu: Henri Michaux i la primera retrospectiva de pintures de Magda Bolumar.
A Enric Granados trobem, a ADN, una proposta crítica, amb exposicions sobre la misogínia internacional des de la Grècia clàssica fins als nostres dies i sobre la corrupció en la seva modalitat espanyola i –mal anomenada– “democràtica”. A prop, N 2 torna amb una exposició on dialoguen l’escultura de Taniguchi i la pintura abstracta de Joan Saló, a l’entorn de la conversió del bidimensional en tridimensional.
A Consell de Cent és desolador descobrir la desaparició recent d’Àmbit, ara substituïda per una altra galeria, que sembla defensar una estètica espantosa. Una tristesa semblant comunica la destrucció d’una altra galeria de referència: René Metras. Tercer desastre arquitectònic després dels patits per les galeries dissenyades per Moneo i per Sert: la Joan Gaspar i la Joan Prats originals. Per sort, a Majoral es presenta una selecció d’obres històriques de Rivera i Milers. A Eude encara dialoguen Brossa i Tàpies. A Joan Gaspar trobem obra gràfica de Tàpies, incloent-hi un retrat de Hitler, del 1950. A A34 s’exposen esplèndids gravats de Chillida.