Berenar a les fosques

No fa tants anys, els llums de les cases no s’encenien fins al capvespre. Com més records fumuts tenien les persones que havien viscut les penúries de la postguerra, més amb compte anaven amb el consum d’electricitat. Hi havia cases que fins a ben entrada de fosc no s’encenien els llums, i les bombetes de 100 watts estaven ben controlades perquè no es disparés la factura de l’electra.

Aquest juny del 2021, seguint al peu de la lletra l’article 26 de La Trinca, les elèctriques s’han passat per l’engonal els drets dels consumidors d’aquest servei bàsic i han collat encara més el poble, mentre les portes giratòries continuen ben greixades i els sous dels directius no es toquen. Ara, doncs, amb la crisi actual, encadenada amb la del 2008, que afecta especialment el jovent, i la nova normativa sobre els horaris de consum de la llum, amb hores vall de mal aprofitar si no volem tenir un conflicte amb els veïns a l’hora de posar la rentadora, aviat haurem de tornar a berenar a les fosques.

Berenàveu a les fosques, una de la cinquantena d’obres de teatre que Josep Maria Benet i Jornet va escriure, retrata precisament aquesta postguerra de pors i de misèries. La prolífica obra de l’autor barceloní, tant per al teatre com per a la televisió, conforma un dels pilars de la literatura catalana contemporània. Mort l’any 2020, l’objectiu del dramaturg, que va veure gairebé totes les seves obres estrenades, va ser aportar a la cultura del país un teatre popular i modern.

Molts espectadors el recordaran per ser el creador d’algunes de les sèries més emblemàtiques de TV3, com la pionera Poble Nou ,o Nissaga de poder i Ventdelplà. De tota la seva producció teatral, si jo n’hagués de triar només una, seria Dues dones que ballen. Va ser l’última obra que va estrenar, ara fa deu anys al Lliure de Gràcia, amb Anna Lizaran i Alícia Pérez. Meravellosa i meravelloses. Però pel camí va deixar monuments teatrals que, en el seu moment, van capgirar l’escena catalana. Algunes obres van saltar al cinema, com l’adaptació cinematogràfica que va fer Ventura Pons d’E.R. A la pel·lícula, titulada Actrius, al costat d’una jove Mercè Pons, hi van convergir les tres grans dames de l’escena catalana: Núria Espert, Rosa Maria Sardà i Anna Lizaran.

Ahir Barcelona, ciutat de la literatura de la Unesco, va recordar Josep Maria Benet i Jornet, subsanant l’error que l’Ajuntament havia comès quan va anunciar els homenatges només a Juan Marsé i Carlos Ruiz Zafón, escriptors traspassats també l’any passat. Va ser un reconeixement inqüestionable a l’autor d’una obra centrada a Barcelona com a escenari i com a societat, i en la seva llengua pròpia.

L’objectiu de Josep Maria Benet i Jornet va ser aportar a la cultura del país un teatre popular i modern

mcamps@lavanguardia.es