La Vanguardia (Català-1ª edició)
Gràcies, ‘Papitu’
Barcelona ret homenatge a la figura del dramaturg català Josep Maria Benet i Jornet el dia que hauria fet 81 anys
Josep Maria Benet i Jornet tenia pensat viure fins als 120 anys, “però el destí li va jugar una mala passada” i el coronavirus es va emportar el pare del teatre català actual a l’abril de l’any passat als 79, afligit ja des de feia temps d’alzheimer. Ahir, just el dia que el dramaturg hauria bufat 81 espelmes, l’Ajuntament de Barcelona va rendir un “merescut reconeixement” a “una figura decisiva del teatre català, que va renovar l’escena i va crear nous llenguatges sobre l’escenari”, va assenyalar l’alcaldessa Ada Colau en un acte carregat d’emoció que va tenir lloc al jardí d’Escultures, a la muntanya de Montjuïc, davant la simbòlica figura del Manelic, l’etern protagonista de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, que tant admirava Benet i Jornet.
Papitu, com l’anomenaven els seus amics, va ser “pioner”, “innovador”, posseïa un “gran talent” i “va ser generós amb les generacions més joves”, va afirmar Colau, que va ressaltar els esforços del dramaturg i guionista de televisió perquè “la cultura arribés a tothom i no fos elitista”. “La meva generació va créixer amb les seves sèries”, va dir en referència al creador de les exitoses Poblenou o Nissaga de poder. “Ningú més que ell podia demostrar-nos que també ens podem
Ada Colau va definir Benet i Jornet com “una figura decisiva del teatre català” i Belbel en va lloar el llegat
emocionar, riure i apassionar-nos per històries d’aquí, fetes aquí i amb gent d’aquí”, va dir sobre Benet i Jornet, que va debutar i va guanyar el premi Josep Maria de Segarra amb l’obra teatral Una vella, coneguda olor (1962). La seva filla, la Carlota, molt emocionada, va assenyalar que l’homenatge al seu pare era l’ocasió per dir-li adeu perquè quan va morir, en ple confinament, “no es va poder fer”. I va insistir “en tot el que va fer el meu pare per explicar la nostra ciutat. Era profundament barceloní, no es pot entendre sense Barcelona i no hauria viscut mai en cap altre lloc”. Carlota Benet va ressaltar que era “una bona persona” d’“esperit festiu” que “no es va rendir mai” i que “ha deixat la seva empremta”.
El dramaturg Sergi Belbel es va referir al seu amic com “una figura enorme i incommensurable”, cosa que es demostra amb el seu llegat, i les seves grans passions eren “la gent i el teatre”. “Gràcies a ell hi ha gent que ens podem dedicar al teatre i la televisió”, va reivindicar. El director teatral Toni Casares es va encarregar de conduir una vetllada amenitzada amb música en directe dels pianistes Albert Guinovart i Andreu Gallén en què es van projectar imatges de la vida de l’homenatjat i Jordi Boixaderas, Emma Vilarasau i Lluís Soler van llegir textos dramatitzats d’algunes de les seves obres. Gràcies, Papitu.