La Vanguardia (Català-1ª edició)
Excel·lent Itàlia
L’‘azzurra’, amb moltes rotacions, fa el ple de victòries en una primera fase impecable
Itàlia des del debut, amb el joc per bandes amb els laterals i dos davanters molt mòbils i de regat. Sense Insigne i Berardi, es van lluir Bernardeschi i sobre tot Chiesa.
Però si l’equip ja semblava rodó amb els seus titulars i competitiu amb els homes de refresc, ara se’ls suma Marco Verratti. El cervell del PSG no jugava des del 4 de maig però no va notar la inactivitat. Va portar el ritme del partit, va jugar per tot l’ample del camp i va ser l’inici de tots els atacs. Dels seus peus, en picar una falta, en va sortir l’assistència perquè Pessina desviés amb la dreta per a l’1-0 al minut 39. Per si fos poc amb la fortalesa del seu medul·lar que ja havia impressionat, Verratti, que va acabar fent de capità, està recuperat per a la causa.
A la segona part, Bernadeschi va disparar al pal una falta directa i va
Al bon joc mostrat, Mancini hi suma la classe d’un recuperat Verratti, que va assistir Pessina a l’1-0
forçar l’expulsió d’Ampadu mentre que Belotti, el 9 suplent, es va topar diverses vegades amb Ward.
En canvi, Gal·les va deixar poc però passa com a segon. Només un tret als núvols de Bale després d’una falta i un cop de cap de Chris Gunter en un córner. El central debutava. Sí, un jugador del Charlton Athletic, de la League One, la tercera anglesa. Pessigolles per a l’excel·lent Itàlia.
Només deu mesos després de la patacada contra l’Elx, el Girona va tornar a quedar-se ahir a les portes del seu segon ascens a Primera Divisió en els 90 anys d’història de l’entitat. Malgrat fer un final de temporada espectacular, els gironins no van aconseguir trencar la maledicció del playoff i fins ara sempre han estat incapaços d’ascendir per aquesta via, amb quatre fracassos els últims vuit anys. Així doncs, als fantasmes d’Almeria, Osasuna i Elx, que havien frenat els gironins en el seu darrer intent, ara se’ls han de sumar els del Rayo
Vallecano, que va capgirar una eliminatòria que a Girona gairebé tothom donava per guanyada i a Madrid per perduda.
Novament sota la direcció de Francisco, que ja es va endur la garrotada en el darrer playoff, el Girona va caure amb estrèpit contra el Rayo Vallecano en el partit de tornada jugat a Montilivi, i per tant va fer insuficient el bon botí aconseguit just fa una setmana a Vallecas (1-2).
Les coses ja van començar malament des d’un bon principi, ja que un gol del Rayo Vallecano a l’inici del partit va canviar l’eliminatòria completament. Una desmarcada d’Álvaro García, que va guanyar l’esquena de la defensa després d’una passada en llarg des de camp propi, li va permetre superar per dalt la sortida de Juan Carlos i posar el seu equip en avantatge i a més desactivar el factor ambiental de Montilivi i fer aflorar els fantasmes passats d’altres playoffs.
Tot i el gol, el Girona no li va perdre la cara al partit i lluny d’especular amb el resultat, tal com havia promès Francisco a la roda de premsa prèvia, va anar a buscar el partit i a marcar el gol de l’empat. Però el Rayo, que va ser millor d’inici tan a l’anada com a la tornada, es trobava clarament més còmode sobre el terreny de joc.
Producte d’aquesta superioritat els madrilenys haurien pogut fer el segon minuts més tard per mitjà d’Óscar Trejo, però el seu xut, després de colar-se pel mig dels centrals, el va aturar el porter gironí sense dificultats.
Just abans del descans el Girona hauria pogut tornar a posar distància en l’eliminatòria després d’una falta lateral picada per Gumbau però, a la jugada següent, ja a l’afegit, un contracop del Rayo va acabar, aquesta vegada sí, amb el gol d’Óscar Trejo, que certificava la remuntada i posava virtualment l’equip madrileny a Primera.
Amb aquest panorama, els gironins van sortir al segon temps amb l’obligació de marcar i per això Francisco va donar entrada a Samu Saiz i Ramon Terrats per Gumbau i Cristóforo al mig del camp. Va ser precisament de les botes de Samu Saiz que en va sortir l’ocasió en què Yoel Bárcenas va estar a punt de fer l’1 a 2. I en la jugada següent, una entrada de Velázquez a la zona ampla li va costar l’expulsió per doble groga i va deixar els madrilenys amb deu.
Immediatament després, Francisco va treure un dels tres centrals, Arnau, i va donar entrada a Stuani, que s’havia quedat d’inici a la banqueta en favor del senegalès Mamadou Sylla i del panameny Yoel Bárcenas, que en tant bon moment de forma s’havien mostrat els darrers partits. A partir d’aquí, i durant l’última mitja hora, el monòleg del Girona va ser total buscant el gol que els donés l’ascens tot i no gaudir d’oportunitats gaire clares per aconseguir-ho. El Rayo es va dedicar a aturar constantment el partit davant la permissivitat arbitral d’Iglesias Villanueva, que, a més, tampoc no va voler revisar amb el videoarbitratge unes mans clares dins l’àrea del Rayo que van provocar les queixes irades dels futbolistes gironins.
El conjunt madrileny va ser molt millor a la primera part, i a la segona, amb deu homes, va parar el joc
Iglesias Villanueva no va voler revisar amb el videoarbitratge unes mans clares dins l’àrea del Rayo