“Això no és una espina, això és una espasa clavada”

Va xiular l’àrbitre el final i Monchu de seguida es va tocar diverses vegades la mà recordant al col·legiat la jugada polèmica de Saveljich que va poder propiciar la pròrroga. Però amb prou feines hi va haver més protestes. Ràpidament, els futbolistes locals es van perdre pel túnel dels vestidors, conscients que havien deixat passar una altra oportunitat immillorable per tornar a Primera. A la grada de Montilivi, tres exjugadors com Àlex Granell, Marc Muniesa i Eloi Amagat, els tres vestits amb la samarreta del Girona, miraven incrèduls com l’equip gironí havia deixat escapar l’avantatge de l’anada malgrat jugar a casa. “Aquest és l’únic partit que hem perdut en tres mesos. No hem aconseguit l’objectiu de pujar a Primera. En deu mesos he perdut dos finals d’ascens. No és una espina, això és una espasa clavada”, va comparar Francisco. Al tècnic del Girona li va costar trobar paraules positives però va vaticinar que el club tornarà a lluitar per pujar aviat. “Em fot molt enviar aquest missatge a l’afició perquè són dos anys seguits. L’únic que puc dir és que aquest club ho tornarà intentar. I per què no l’any que ve es pot pujar directe?”, es va preguntar. Mentre la decepció s’apoderava d’uns, al Rayo començava una celebració molt emotiva. “Això és el Rayo. Ningú no donava un duro per nosaltres des del principi, i amb esforç ho hem fet”, deia Álvaro García, autor del primer gol visitant, entre llàgrimes.“Sempre hi hem cregut. Per al bo i el dolent, aquest equip té molta ànima”, es felicitava Andoni Iraola, el tècnic de l’equip de Vallecas. “Hem hagut de patir amb l’expulsió. Però és que el resultat de l’anada va ser molt injust. Crec que hem estat el millor equip del playoff”, va treure pit.

DAVID BORRAT / EFE Francisco, durant el partit