La Vanguardia (Català-1ª edició)
Márquez fulmina el virus
El pilot de Cervera torna a guanyar 581 dies després, al cap de sis mesos d’operar-se
“Hem tornat a guanyar, no sé com”. L’emoció li trencava la veu i li humitejava els ulls. 581 dies després de la seva última victòria, Marc Márquez va tornar a assaborir el plaer del triomf. Han hagut de passar 19 mesos d’aquell últim èxit a València 2019, però sobretot girar full a un calvari de gairebé un any des que es va destrossar el braç dret a Jerez a la primera cursa de l’era coronavirus. Tres operacions després, l’última fa només sis mesos, i al cap de sis curses des que va reaparèixer, l’abril a Portugal, el cerverí ha recuperat la seva versió guanyadora.
Márquez vencia el seu particular virus alienant de la lesió amb l’ajuda del millor aliat: el seu circuit més amic, Sachsenring, on és amo i senyor, on portava 10 victòries i 10 poles seguides. Un traçat que se li ajusta com un guant, que gira a l’esquerra com cap altre, amb 10 dels 13 revolts d’esquerra, ideal per no carregar el braç operat. “Ha estat el primer circuit on no he notat tant les limitacions físiques i s’ha vist: he pogut pilotar tota la cursa al límit, com que hi havia pocs revolts de dretes el braç no es quedava sense força... A més, la moto s’hi adapta bé i ho hem aprofitat”, detallava el 93.
Dissabte Johann Zarco el va enderrocar del primer lloc de la graella, però aquí es van acabar les concessions. A la cursa, Márquez es va tornar a agafar a la seva pista fetitxe i es va imposar de cap a cap, líder en cada una de les 30 voltes. I això que es descartava per a la victòria després de la qualy, en què va ser 5è. “No esperava guanyar perquè sabia que Oliveira estava bé, però quan he vist quatre gotetes i que l’Aleix [Espargaró] era darrere, m’he dit: ‘Tinc tres voltes per arriscar’”, i el d’Honda va deixar anar la bèstia que portava dins, engabiada durant sis mesos.
Després d’una sortida excel·lent en què va saltar de la segona fila al segon lloc, darrere d’Aleix Espargaró, passant per l’interior a Zarco i a Quartararo, el pilot de Repsol Honda es va veure còmode i no va deixar acabar la primera volta per assaltar el liderat. Va esperar a la pujada de Queckenberg, el revolt 13, per avançar Espargaró. Tornava una imatge del passat: el 93 estava liderant per primera vegada des de les voltes 3 i 4 del GP d’Espanya 2020. Gairebé un any després. “Em vaig dir que podia lluitar pel podi, però la victòria era una opció petita. Si tenia l’oportunitat aniria a buscar-la. Quan queien les gotes em vaig dir: ‘Aquesta és la meva cursa’. Vaig mantenir el mateix ritme i vaig començar a empènyer”.
Márquez es va desempallegar d’Aleix Espargaró i va aprofitar la confusió de les banderes blanques –que adverteixen de la possibilitat de canviar a la moto d’aigua– per obrir un primer forat d’1,2 segons sobre l’Aleix, que seria d’1,6 sobre Oliveira i Miller, que van superar el d’Aprilia i es van erigir en perseguidors.
A mitja cursa, volta 15 de les 30, Márquez i Oliveira ja s’havien posicionat com els candidats a jugar-se
A la pista més amiga, el va beneficiar que abundin els revolts a l’esquerra per no forçar el braç dret
EXERCICI PSICOLÒGIC “Ha estat dur mantenir la concentració”, deia el 93, que va aguantar 17 girs de persecució d’Oliveira
la victòria, despenjats Miller i Quartararo. El català tirava amb força, amb gairebé 2 segons sobre el portuguès, que no afluixava i va arribar a acostar-se a l’Honda per sota del segon, a 0,955, quan faltaven quatre girs.
Per Márquez era un compte enrere, un corre-que-t’empaito en què havia d’aguantar fins a quatre platerets alhora: gestionar els pneumàtics, el desgast físic, el ritme i el cap. “Quan en Miguel t’està atrapant no pots posar-te nerviós. El cap era un no parar. Però he canviat mentalment Oliveira per José Luis Martínez, el meu espàrring, i m’he dit: ‘en Jose no m’atrapa’”... I la KTM no el va poder enxampar mai. Oliveira va llançar la tovallola a les últimes tres voltes. Márquez respirava tranquil i s’alçava amb la seva victòria número 83 al Mundial, una de les més gaudides i sentides.
“És un dels moments més importants i durs de la meva carrera. Sabia que tenia una gran oportunitat, no era fàcil pel que fa a la mentalitat, venia de tres zeros seguits (les caigudes de França, Itàlia i Catalunya), però sabia que era el dia”. El dia de la resurrecció del Marc Márquez guanyador.