La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vacances barates avui, gana per a demà
La forta caiguda de preus turístics fa témer un repunt del model de baix cost
La forta baixada de preus en zones turístiques molt castigades per la pandèmia afegeix pressió a una temporada d’estiu que es preveu desigual. La caiguda de visitants que ha patit Espanya l’últim any ha fet que una part de les empreses hagin emprès grans ajustos amb l’esperança de captar més clients. Però aquesta popular fórmula de vacances barates no només ha fallat aquesta vegada, perquè amb prou feines ha aconseguit impulsar-ne la demanda. A més, fa témer per un efecte col·lateral indesitjat: l’arribada d’un tipus de visitant de menys valor afegit, guiat pel baix cost, a les destinacions més devaluades. I tot en un moment d’alta vulnerabilitat per al model turístic del país, adverteixen des del sector.
“Veiem dues tendències diferenciades pel que fa a evolució de preus i de demanda”, afirma Bruno Hallé, soci i codirector de Cushman & Wakefield Hospitality a Espanya. D’una banda, destinacions que resisteixen i aguanten les tarifes del 2019, o fins i tot les augmenten davant el repunt de reserves. “Són sobretot hotels de mida més petita a la costa i en zones rurals, també càmpings resorts i apartaments”, afegeix. A Catalunya, aquestes destinacions, amb un client molt fidelitzat, es mostren optimistes amb la temporada. A l’altre costat de la balança hi ha les destinacions urbanes i també els grans centres vacacionals de la costa del Sol o Alacant, molt dependents del turisme britànic, amb més males perspectives per a aquests mesos. “Els hotels de cinc estrelles han aguantat preus i no canvien el seu nínxol de mercat, però en els de tres, per exemple, la caiguda mitjana ha estat molt important i en alguns estan arribant clients de menys valor afegit, un turisme que no interessa”, continua Hallé.
FONT:
Mitjana estatal
POC EFECTE La devaluació de viatges i allotjament, d’un 16% a Espanya, no atreu més clients
QUALITAT, NO NOMÉS QUANTITAT La recuperació aquest estiu serà crucial per mantenir el nivell del sector
ja”, deia en Louis. Cadascú pagarà 30 euros per nit sense esmorzar. “Em surt més car quedar-me a casa”, feia broma el jove.
Des de ConfeCat reconeixen l’arribada d’aquests turistes, sobretot francesos, però matisen que no són majoria. A la ciutat, expliquen, hi ha en aquests moments una mica de tot. El context, a més, és molt canviant. Fins que la situació no s’estabilitzi no es podrà definir amb claredat el perfil turístic majoritari, continuen fonts de la patronal.
moment, els preus dels allotjaments continuen costa avall en bona part d’Espanya. Aquesta retallada sostinguda de tarifes pot afectar “la tipologia de turista que rebem, cal ser molt curós per no depreciar la destinació”, alerta Ricard Santomà, degà de la facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi de la URL. La devaluació de les tarifes va superar un 6% de mitjana a tot el país el 2020, segons dades de l’INE. Al juliol i l’agost el descens va ser encara més gran: el preu per habitació i dia que van cobrar els hotels va caure un 16% respecte a l’any anterior. Madrid (–34,8% interanual), País Basc (–24,0%) i Catalunya (–20,2%) van patir les depreciacions més grans per concentrar les destinacions urbanes principals d’Espanya, on més ha patit la demanda, comenta Javier Ibáñez de Aldecoa, economista de CaixaBank Research i coordinador de l’últim informe sectorial sobre turisme de l’entitat. Les ciutats d’aquestes comunitats ara viuen un repunt de visitants de menys valor afegit, confirmen fonts hoteleres, que confien que el fenomen sigui passatger i no arreli. En canvi, Balears (-5,1%) i Canàries (-3,4%) van optar per una estratègia menys agressiva i tot just van variar tarifes, mentre que les comunitats amb més pes del turisme rural i domèstic fins i tot van apujar preus. És el cas d’Astúries (+6,0%), Extremadura (+1,2%) o Aragó (+0,8%). La tendència generalitzada d’abaratir les vacances va afectar així mateix la despesa mitjana per turista, que va descendir un 5,4% el 2020, fins als 1.041 euros.
El que passi aquest estiu dependrà en gran part del relaxament de les restriccions i de la situació del Regne Unit, el mercat emissor principal de viatgers cap a Espanya fins a la pandèmia. A l’abril (últimes dades disponibles), els preus hotelers van disminuir més d’un 20% interanual i un 12% respecte al març. “Queda poc marge per abaratir més, és poc probable que vegem més caigudes”, considera Ibáñez de Aldecoa. L’anàlisi de CaixBank Resarch indica que els preus seguiran la demanda, amb pujades a les destinacions amb més increment de visitants i de despesa. En canvi, allà on tot just arribin turistes “es mantindrà un context de preus baixos, ja veurem si l’estratègia funciona”.
Els tres pròxims mesos, doncs, seran clau per al futur del model turístic espanyol. “És essencial que la tendència a la baixa en determinades destinacions no es consolidi, l’eina és llaminera però perillosa perquè tots els indicadors assenyalen que quan un operador baixa preus, triga uns set anys a recuperar-los”, apunta Santomà.
L’arribada del Mobile i l’augment de vols previstos amb els Estats Units donaran aire a les destinacions urbanes devaluades com Barcelona, on no ha costat mai tan poc d’allotjar-se. Aquets dies resulta fàcil trobar hotels de quatre estrelles per 40 euros la nit i persona a la ciutat. Més barat que altres destinacions amb fama de baix cost com Lloret de Mar o Magaluf, segons les tarifes consultades per aquest diari.
ALERTA Barcelona, Madrid o Bilbao viuen l’arribada de viatgers de menys valor afegit
TARIFES DEL 2019 O SUPERIORS Hotels singulars de costa, el luxe i zones rurals aguanten millor i no es deprecien
ENRIQUE BOLLAND
En un 20% xifra la patronal hotelera valenciana Hosbec la rebaixa mitjana de preus als establiments hotelers de la Comunitat per a aquest estiu. És una estimació aproximada, perquè som a començaments de la temporada alta, i calculada respecte al 2019, per descomptat, perquè el 2020 la caiguda va ser notable. En concret, el preu mitjà diari es va situar a 69,24 euros l’any passat, suposant una caiguda de 7,6 euros respecte al que es va registrar el 2019 (76,84 euros).
Aquest descens de preus implica un canvi significatiu en la tipologia del client? “Fins al moment no ho hem apreciat”, assenyala Nuria Montes, secretària general d’Hosbec. Tot i això, un sector tan abocat en l’anàlisi quotidiana de les dades no pot sinó assegurar que “estarem vigilant”.
A Benidorm, locomotora del turisme valencià i la localitat més afectada per l’absència dels britànics, que suposen un
75% dels viatgers inde
AMallorca, l’activitat turística comença a despertar del forrellat provocat per la covid i ja hi ha més d’un 60% d’establiments oberts, segons dades de la Federació Hotelera de Mallorca. La seva vicepresidenta executiva, María José Aguiló, assegura que no tenen constància que els hotels hagin abaixat els preus de manera acusada per aconseguir omplir les places hoteleres. Sí que hi ha hagut oferta de llançament amb l’obertura progressiva d’establiments, ja que no tenien reserves prèvies, però el preus s’estabilitzen a mesura que es consolida l’obertura.
A la platja de Palma, el preu d’una nit és entre els 150 i els 200 euros per a hotels de quatre estrelles.
La major part de les reserves són a curt termini amb una clara majoria del last minuti, i s’ha detectat un augment des de fa uns dies afavorit pel fet que ja no cal presentar una PCR per entrar a les illes, sinó que n’hi ha prou amb presentar un test d’antígens i l’edat a ternacionals, sí que s’aprecia una presència més gran de famílies i joves d’altres zones d’Europa: Països Baixos (set vols procedents d’Amsterdam, Rotterdam i Eindhoven aterraven divendres a Alacant-Elx), França, Itàlia, Escandinàvia... i fins i tot de la zona oriental del continent, amb destacada presència què queden exempts de presentar la prova s’ha elevat de 7 a 12 anys, cosa que suposarà un impuls al turisme familiar, segons Aguiló.
La carrers de Palma tornen a estar plens de turistes passejant i l’aeroport de Son Sant Joan es comença a assemblar al que va ser el 2019. En aquests moments Palma és la ciutat d’EsDe polonesos, que aprofiten els vols directes que hi ha des de Varsòvia i Cracòvia.
Els hotels urbans i els apartaments turístics de les ciutats també perceben aquest canvi en els idiomes que utilitzen els clients, amb dues tendències clares: la gairebé total absència de britànics, una proporció notablement superior de viatgers espanyols, i un altre cop la presència d’europeus no tan assidus, molts d’ells nous a la plaça i, per això, interessants com a prescriptors de futurs visitants.
Tot i això, ni a València ni a Alacant ni a Benidorm s’aprecien diferències significatives en els costums i nivell dels turistes. I, si n’hi ha, no són perjudicials. De fet, segons l’apreciació dels professionals consultats, es confirma la tendència que reflectia l’Enquesta de Despesa Turística corresponent al gener i febrer. La Comunitat Valenciana va ser al febrer la destinació peninsular que més ingressos va obtenir per estada: 1.390 euros per viatger, per davant dels 1.329 que van gastar els qui van visitar Madrid i dels 1.010 de Catalunya, l’única comunitat que va retrocedir interanualment (-1,7%). panya que rep un nombre més elevat de vols internacionals, tot i que la connectivitat aèria està a un 45% del que estava l’any 2019. En el cas concret d’Alemanya, s’han recuperat pràcticament la meitat de les connexions. De fet, el mes de maig, l’aeroport de Palma va superar el de Barcelona en trànsit de passatgers i va ocupar la segona plaça per darrere de Barajas. Aquest mateix fet es va produir puntualment l’estiu passat.
En espera del que pugui decidir el Regne Unit, a Mallorca hi ha “sensacions positives” amb altres mercats com els Països Baixos, Bèlgica i, sobretot, França. Aquest mercat ha anat augmentant de manera progressiva gràcies a l’augment de les connexions marítimes. Des que van començar a arribar els primers turistes alemanys el mes de març, s’ha notat un fort augment de la demanda, ja que era una de les poques destinacions de la Mediterrània obertes, per la qual cosa no ha calgut apostar per una baixada acusada dels preus, tot i que segons l’Institut Nacional d’Estadística sí que s’ha produït un lleu ajust (-5,1% el 2020).