La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Gran Bretanya ho concedeix quasi tot al primer acord post-Brexit
El pacte comercial amb Austràlia és criticat pels agricultors i ramaders
Boris Johnson ha prioritzat els interessos polítics sobre els econòmics al primer acord comercial subscrit pel Regne Unit després del Brexit. Estava entossudit a posar en marxa com més aviat millor la nova relació econòmica amb la resta del món després de la sortida de la UE, i ha firmat un conveni amb Austràlia, en què, segons els experts, concedeix el món i la bolla, fins al punt de causar greus danys a l’agricultura i la ramaderia nacionals. Si Brussel·les li hagués proposat una cosa semblant, hauria posat el crit al cel i esmentat que era un atemptat a la sobirania nacional.
Els grangers estan que s’enfilen per les parets davant la perspectiva que la carn vacuna i de be australiana vagin a competir deslleialment amb la nacional, lliure completament de quotes i tarifes, i amb uns estàndards sanitaris i mediambientals més laxos, que permeten clorar els pollastres i donar setze tipus d’antibiòtics als caps de bestiar per facilitar la producció en massa.
Els ramaders i agricultors britànics van pressionar amb força perquè es mantinguessin tarifes, atesa la desigualtat entre les granges d’Austràlia (que crien de mitjana quaranta mil vaques) i les d’aquest país (unes trenta). Però el Govern, després d’un intens debat intern, ha decidit eliminar-les completament, amb l’única concessió d’implementar-les de manera progressiva. Tot i així, l’allau de carn australiana (que no s’exportava pràcticament al Regne Unit des de fa quaranta anys, els que Londres ha estat sotmès a les regulacions de la UE) serà enorme, amb èmfasi als millors talls de vedella i bou per a supermercats, restaurants i consumidors de gamma alta.
S’estima que l’acord comercial amb Austràlia tindrà un impacte econòmic insignificant, un 0,02% del PIB d’aquí al 2035 (uns 750 milions d’euros). L’any passat el Regne Unit va exportar al país oceànic mercaderies per valor de 4.500 milions d’euros, i les va importar per un import del voltant de 5.200 milions. Però per Johnson això és el de menys. El que importa és el simbolisme d’entrar en un nou tipus de relacions comercials després del Brexit, i obrir les portes a convenis amb els Estats Units, Canadà, Índia, Nova Zelanda, el Brasil i Sud-àfrica, i d’obtenir la invitació per formar part de l’Associació Transpacífica, de la qual formen part onze països.
La firma del pacte amb Canberra coincideix amb un profund declivi
Londres vol que serveixi de model per als convenis amb els EUA, el Canadà, l’Índia, Nova Zelanda i el Brasil
de les exportacions a la Unió Europea (un 50% del total per valor d’uns 14.000 milions d’euros a l’any), a causa de la burocràcia i els controls derivats del Brexit, que han complicat i encarit enormement trameses de mercaderies que abans eren rutinàries, fins al punt que a moltes petites empreses no els compensa el destorb i les despeses addicionals. Però Londres està entossudit a fer arribar l’èmfasi comercial als països de la Commonwealth, les antigues colònies i la conca del Pacífic.
Els avantatges per als consumidors britànics seran mínims (al voltant de deu cèntims d’euro en el preu d’una ampolla de vi australià), mentre que a la inversa les vendes de carn al Regne Unit es multiplicaran ja inicialment per deu (i per molt més en el futur), amb el perjudici consegüent per als ramaders escocesos, gal·lesos, anglesos i nord-irlandesos, ja afectats per un Brexit que molts d’ells van votar ignorant-ne les conseqüències (el mateix que els pescadors).
“El conveni ja és dolent per si mateix –diu Michael Hannan, un especialista en comerç internacional–, i demostra la inexperiència negociadora del Regne Unit després que durant quaranta anys s’encarreguessin de la feina els buròcrates de Brussel·les. Però si és el model per als qui Johnson pretén negociar amb altres països es tractarà d’un autèntic desastre”.