La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rússia fractura la UE
Els països de l’Est veten la reunió amb Putin que demanaven tots els grans
Una maniobra poc afortunada d’Alemanya i França ha deixat la Unió Europea fracturada davant Rússia. La proposta d’Angela Merkel i Emmanuel Macron de plantejar una cimera amb Vladímir Putin va arribar a última hora, sense consulta ni avís a ningú, va acabar sent rebutjada pels països de l’Est. Tot i això, queda en evidència que es veta una iniciativa quan tots els grans països estan a favor d’adoptar-la.
Van ser els bàltics i Polònia els que van bloquejar el que consideren que hauria suposat un premi immerescut a un president rus que no envia cap senyal d’apaivagament. La primera sessió de la cimera de la UE va acabar ahir divendres a la matinada per aquest disputat debat, centrat gairebé exclusivament en la conveniència o no de convidar Putin, més que no pas en el conjunt de les relacions amb Rússia. Algunes veus han criticat el president del Consell Europeu, Charles Michel, per no saber dirigir el debat i permetre que quedés segrestat per aquest punt concret.
“No hi havia consens perquè hi hagués una cimera ràpida (amb Putin). Segons el meu punt de vista, no és cap drama. El més important és que finalment tenim una agenda estructurada i que hem preservat la unitat, perquè la divisió és el que ens debilita”, va afirmar Macron per mirar de justificar el veto a la seva proposta.
Per la seva banda, Merkel va dir que no veu com un premi a Rússia la potencial cimera: “El president
MISSATGE DE MERKEL “Fins i tot durant la guerra freda sempre hi va haver diàleg i canals de comunicació”
dels Estats Units va tenir una discussió seriosa amb el president Putin, i, tal com jo ho veig, la Unió Europea també es mereix estar en una posició de defensar els seus interessos de manera similar”.
Però els països de l’Est, els veïns de Rússia, no ho van veure amb els ulls de la cancellera. Ben al contrari. El polonès Mateusz Morawiecki va ser contundent advertint que Putin havia d’aturar les seves polítiques agressives i que no hi podia haver cimera fins que Rússia abandonés Crimea; i el lituà Gitanas Nauseda va ser gràfic comparant la idea a “intentar abraçar-nos amb l’ós per salvar el pot de mel”.
L’última reunió UE-Rússia va tenir lloc el gener del 2004 en un ambient ja enrarit. Poc després, el febrer aquell any, Rússia es va annexionar il·legalment Crimea, es van tallar relacions i ja no hi ha hagut més reunions d’alt nivell entre totes dues parts. No és la bona fórmula per la cancellera alemanya, que recorda que “fins i tot durant la guerra freda sempre hi va haver diàleg i canals de comunicació oberts”, però és la que de moment almenys ha hagut d’acceptar.
L’espanyol Pedro Sánchez, que va donar suport al diàleg amb Moscou, va donar una versió més positiva de la posició europea. Va insistir que “el plantejament final de l’acord no ha estat tancar-se, les diferències eren més en la velocitat amb què es produirien (els moviments envers Rússia) i els formats”, i que per a Espanya és primordial preservar la unitat d’acció de la UE i també tenir un diàleg amb Rússia, amb línies vermelles ben definides.
La focalització del debat en la celebració d’una cimera amb Putin va deixar en segon pla la discussió de fons sobre els tractes amb Rússia, que partia de l’informe que va presentar l’alt representant, Josep Borrell, basat en tres línies: reaccionar a les violacions de la legalitat que Moscou comet, restringir els seus intents de perjudicar els interessos europeus i, finalment, dialogar en alguns aspectes concerts.
EMBOSCADA A ORBÁN La majoria de líders van criticar l’hongarès, alguns van callar i dos el van defensar
A Borrell li van encarregar que prepari “opcions concretes” per a un diàleg amb Rússia sobre temes com el canvi climàtic, sanitat, l’Iran Síria i Líbia. “S’exploraran formats i condicions de diàleg amb Rússia”, diuen les conclusions aprovades en un redactat molt genèric.
D’altra banda, aquesta cimera de la UE serà recordada com la de l’emboscada a Viktor Orbán. De manera premeditada o improvisada, el cas és que en la sessió de dijous, al primer ministre hongarès les pulles li van caure en tots els formats. Des de la contundència holandesa de Mark Rutte, mostrant-li una porta de sortida de la UE, al toc personal del luxemburguès Xavier Bettel, que va dir que aquest no era l’Orbán que ell havia conegut. “Recordo dinar amb ell a Budapest fa cinc o sis anys amb el meu marit, i el Viktor que avui he vist no és el que vaig conèixer, que era obert i tolerant. És una llàstima”, va dir Bettel. S’hi pot afegir l’angle legal, amb la Comissió Europea enviant una advertència que es pot convertir en denúncia davant el Tribunal de la UE de la nova llei hongaresa que prohibeix parlar de l’homosexualitat a les escoles.
Moltes crítiques a Orbán, encara que ningú no es va apuntar a la insinuació holandesa d’un Brexit hongarès. “No soc partidari d’utilitzar l’article 50”, va dir Macron. “És perillós identificar els governs amb les societats”, va apuntar Sánchez. En qualsevol cas, una gran majoria de líders van carregar contra Hongria, alguns van callar, i només dos el van defensar: els de Polònia i Eslovènia.