La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’onzena oportunitat
El Barça esperava revaloritzar Braithwaite, però el davanter danès encara no ha marcat en un gran torneig
Quatre gols, va fer Dinamarca a Rússia en la tercera jornada. Una golejada que la va classificar per als vuitens de final. Cap dels gols no va ser obra del 9 de la selecció danesa. Van marcar dos dels mitjapuntes i dos defenses, però no el davanter centre. La referència dels danesos encara no s’ha estrenat. No és estrany. Martin Braithwaite encara no sap què és marcar en un gran torneig de seleccions.
Ni a l’Eurocopa de França de fa cinc estius ni al Mundial de Rússia ni tampoc en la primera fase d’aquest torneig. Ja són un total de deu matxs amb la selecció danesa en què el punta es queda sec. Ni jugant a casa a Copenhaguen contra Finlàndia, Bèlgica i Rússia ha pogut desfer el malefici.
Quan el febrer del 2020 el Barça va triar pagar la clàusula de rescissió de Braithwaite per fitxar-lo del Leganés i que ocupés la plaça del lesionat Dembélé, un dels arguments que van fer que es decantessin per ell va ser que l’Eurocopa estava a tocar (tot es va endarrerir un any per la pandèmia), que el torneig seria un aparador per a ell i que es podria recuperar la inversió inicial: 18 milions. Amb el que no comptaven al club blaugrana és amb la falta de gol del nou.
No es pot dir que el davanter no ho hagi intentat. De fet, ningú no ha xutat més vegades a l’Eurocopa que ell sense encertar. Al darrere de Lewandowski (12 xuts), Cristiano Ronaldo i Memphis Depay (tots dos amb 11) ja ve Braithwaite. El problema és que només dos han anat a porteria. A més, en una ocasió va topar amb el pal i en una altra va estavellar la pilota al travesser.
Braithwaite s’està deixant veure, però sense sort ni punteria. Si Dinamarca vol ser als quarts de final i jugar a Bakú el 3 de juliol aquesta tarda davant Gal·les (18 hores) necessita alguna cosa més del seu home de referència en atac.
Només dues vegades la dinamita vermella ha arribat al cinquè partit als grans tornejos de seleccions. Un va ser a l’Eurocopa del 1992, en què va acabar sent campiona contra tot pronòstic, i, sis anys després, al Mundial de França, quan va eliminar Nigèria a vuitens i només va cedir contra el Brasil en un partit jugat de tu a tu.
En aquell equip el 10 era Michael Laudrup i l’11 el seu germà Brian. El 9 el portava Miklos Molnar, que en aquell moment militava al Sevilla, a Segona Divisió, que no va veure porta. Només va jugar un partit. Va sortir de suplent contra Sudàfrica i al cap de pocs minuts va ser expulsat per trepitjar un rival.
Braithwaite, de 30 anys, intenta que no el comparin amb Molnar, tot i que també sap que és lluny d’altres davanters danesos com John Dahl Tomasson o Elkjaer Larsen, que sí que van brillar amb llum pròpia a escala internacional. Els seus gols encara es troben més a faltar des que el seleccionador Hjulmand no pot comptar amb Eriksen, després de l’aturada cardíaca que va patir en el debut al torneig.
De condicions no m’hi falten. Ha arribat a una velocitat punta de 31,5 km/h i és el cinquè davanter que més distància recorre, amb 28,2 quilòmetres, la mateixa zona abarcada que un futbolista amb un físic privilegiat com Pogba. Però no hi ha manera. Les vuit faltes que ha forçat expliquen que els defenses estan pendents d’ell.
A diferència del 2016 i el 2018, quan alternava la titularitat i la suplència, ara Braithwaite és un fix. Quan va debutar amb l’absoluta el 2013 res no feia presagiar una mala ratxa així. És més, el davanter, ex del Tolosa, el Girondins i el Middlesbrough, ja va celebrar el seu primer gol en el segon partit
Ningú no xuta tant a l’Eurocopa sense encertar com el nou de Dinamarca: 10 xuts sense cap gol
com a internacional, contra Polònia. Tot i això, en total ja suma 701 minuts sense marcar en un gran torneig. Una xifra que no té res a veure res amb la seva mitjana al Barça, on l’últim curs va fer un gol cada 245 minuts. A Can Barça estan satisfets amb el seu rendiment com a davanter de rotació. Se’l valora pel seu caràcter positiu i treballador. “Té una energia molt bona”, l’enalteixen. Però que no està podent transformar en gols.
Amb l’arribada d’Agüero, Memphis i la recuperació d’Ansu Fati la seva participació amb Koeman caurà. I tampoc no se’l pot considerar un revulsiu. Les estadístiques ho desmenteixen, ja que dels seus 8 gols com a blaugrana només un (el de la pròrroga contra el Sevilla a la semifinal de Copa) va arribar sortint des de la banqueta. Els altres set van ser jugant de titular. Una cosa que a Dinamarca no li funciona. Ni canviant-se les botes.