Un carrer per a Cruyff

Lluís Permanyer

Quan es va comentar la conveniència de dedicar un carrer a Ladislau Kubala, va resultar evident la importància raonable que fos a prop del Camp Nou. I es van repassar alguns noms; es va suggerir llavors que bategessin amb el seu nom el carrer Arístides Maillol. Em va semblar un disbarat esborrar la memòria del gran escultor, i així ho vaig manifestar en aquestes pàgines. Per fortuna va quedar desestimada tal proposta.

Al voltant del camp del Barça es troben algunes vies públiques susceptibles de canvi. Però ja llavors em va cridar l’atenció el nom del carrer Emèrita Augusta.

Mereix ser recordada la raó que va propiciar al seu dia una elecció que sens dubte sorprèn. Va ser el capità general de Catalunya, Alfonso Pérez Viñeta, qui va fer el suggeriment a l’alcalde Porcioles. El motiu? Era la seva ciutat natal; així de simple. En efecte, havia nascut a Mèrida el 28 de febrer del 1905. I la inauguració del seu carrer va tenir efecte el 10 de maig del 1969. Va ser solemne, com calia esperar, i en ple període de l’exercici del seu poder, que no era nimi: va ser la màxima autoritat militar entre 1967 i 1971. Importa recordar que era un combatiu militant de la ultradreta. Un detall: Néstor Luján i Luis Bettonica van publicar “...I Mussolini va crear el feixisme”, crònica que va indignar l’exèrcit i els va amenaçar de

Hi ha carrers pròxims al Camp Nou susceptibles de ser canviats de nom: Maternitat, Gállego, Benavent i Arizala

prendre represàlies, segons em van explicar els seus autors. No vull ni pensar què hauria passat en ocasió del retorn del president Tarradellas si hagués continuat amb poder.

Hi ha alguns carrers pròxims al Camp Nou susceptibles de ser valorats per fer el canvi de nom. Vegeu aquests primers exemples: Maternitat; Gállego (riu); Benavent i Arizala, propietaris històrics dels terrenys.

Val la pena tenir en compte aquestes possibilitats, ja que ara s’estudia dedicar també un carrer a Johan Cruyff, honor que tant mereix.