La Vanguardia (Català-1ª edició)
Regalar més de mil obres
Art i arts La col·lecció d’art conceptual de Rafael Tous al Macba
JUAN BUFILL
El cèlebre pintor i menys conegut escriptor i humorista anomenat Salvador Dalí va declarar una vegada: “Jo crec que el que falta al món són personalitats. Com més n’hi hagi, millor. Per exemple, hi hauria d’haver més Dalí. Esclar que si hi hagués tres mil Dalí, la vida seria impossible en aquest planeta. Però tres Dalí estaria molt bé”.
Hi estic d’acord. Però el protagonista del text d’avui no és Salvador Dalí, sinó Rafael Tous. La qüestió és que, al llarg dels anys, he sentit moltes vegades i jo mateix he pronunciat frases com aquestes: “Tant de bo hi hagués uns quants Rafael Tous en aquest país!”, “¡Tant de bo tinguéssim deu o dotze Tous a Barcelona!”... Per desgràcia, només n’hi ha un. Però he de dir que, en realitat, és una sort que n’hi hagi almenys un.
Tous va protagonitzar una de les millors notícies culturals del 2020: la donació de la seva col·lecció d’art conceptual al Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Més d’un miler d’obres que s’integraran a la col·lecció del Macba molt fàcilment, atès que ens trobem davant d’un cas d’afinitats culturals i fins i tot ideològiques, de signe progressista. Els criteris coincideixen en la preferència per l’art crític, conceptual i amb mitjans alternatius com la instal·lació i el vídeo. La primera exposició d’aquests fons és una selecció de 120 obres de 28 artistes, que s’exposa fins al 21 de novembre amb el títol En temps real.
Aquesta donació és important, ja que Tous ha estat el principal col·leccionista de l’art conceptual català i fa temps que el Macba ho necessitava. No tindria gaire sentit que el museu barceloní defensés i difongués l’art conceptual nord-americà, belga o alemany mentre s’oblida de la que semblava que és la seva principal missió: situar l’art del país en un context internacional. I viceversa: donar a conèixer l’art internacional en el nostre context i amb una perspectiva pròpia, diferent, cosmopolita i no colonitzada.
Qui visiti la mostra podrà descobrir o redescobrir algunes obres rellevants. Una és No hay replay, una instal·lació sentimental i espectral de Carlos Pazos, del 1989, que s’exposa a la Capella, cosa que li atorga un sentit religiós que beneficia i completa aquesta proposta, que és poètica i per això no admet definicions simplistes. Ve a ser com una evocació d’un procés temporal i sentimental irreversible. Una cosa com ara la visió amb ulleres d’humor fosc d’un amor passional en forma de trampolí abismat cap a alguna cosa com una piscina buida i envoltada de jocs inquietants, nans de jardí i teranyines. Ja vaig dir que no era fàcil. I els llums de discoteca es relacionen molt bé amb el cel de pedra de les voltes gòtiques.
Una altra peça que resisteix molt bé el pas del temps és la instal·lació d’Eugènia Balcells Supermercart, del 1976. És una mena d’aparador enciclopèdic que defineix la nostra època. Tot es pot vendre: des de l’aire o els cabells fins a les llavors (ara es patenten o s’intenten patentar aquests tresors naturals i gratuïts), passant pels cosmètics, les corbates o les pistoles. Però hi ha molts més exemples: obres de Miralda, García Sevilla, Jordi Pablo i d’altres, avui plenament vigents.
Tous és un personatge que mereixeria una pel·lícula. No ha comprat sense solta ni volta, però ha estat capaç d’adquirir obres d’una manera espectacular. El 1986 vaig ser comissari d’una exposició de dibuixos a Metrònom i recordo que quan la va veure em va dir: “Aquesta exposició que has fet, la compraré sencera. Si puc”. En va poder comprar dos terços i va ser el nucli de la seva col·lecció de còmic i il·lustració, composta per unes deu mil obres. També Muntadas explicava que a Nova York el va acompanyar a una llibreria molt moderna i en un moment donat el col·leccionista va dir als llibreters: “Compro tots els llibres que hi ha en aquesta paret!”. Al principi allò semblava inversemblant, però van acabar per enviar-los tots en un contenidor, amb rumb al port de Barcelona. Aquell conjunt valuós, i llavors assequible, avui seria impossible de comprar.
Tous protagonitza una de les millors notícies culturals del 2020 donant la seva col·lecció d’art conceptual