La Vanguardia (Català-1ª edició)
El detonant que ningú explica
Cortés anuncia que marxa després que les jugadores demanessin a la directiva un relleu
El Barça es va acomiadar ahir d’una temporada històrica amb una nova golejada a l’Eibar (9-1), amb una Jenni Hermoso que va conquerir el seu cinquè Pichichi i amb homenatge als 200 partits de Mariona Caldentey i comiat de la capitana Vicky Losada. Tots els ingredients perquè la jornada fos una festa, però va acabar en tot el contrari abans de començar. En la prèvia del partit Lluís Cortés va comunicar a les jugadores que no continuaria al capdavant de l’equip. Una decisió que es veia venir després d’una setmana convulsa en què van sortir a la llum diferències insalvables (però no concretades) entre el vestidor i el tècnic. Però no per això deixa de ser sorprenent. L’entrenador de l’històric triplet deixa el club per la porta del darrere acomiadant-se mitjançant un vídeo i amb arguments poc convincents com ara el “desgast físic i emocional” i la “falta d’energia” per continuar liderant el projecte.
Una temporada molt exigent Encara que no justifiqui el desenllaç, és cert que ha estat un any molt llarg i complicat. La pandèmia, els ajornaments de partits i un calendari molt atapeït han obligat l’equip a completar un dels cursos més intensos físicament i emocionalment. La millor mostra d’això és el final de temporada que ha viscut el Barça, forçat a jugar quatre partits els últims set dies. Han estat moltes hores junts i és obvi que la convivència se n’ha acabat veient afectada. L’exigència competitiva, malgrat les seves recompenses en forma de títols, no ha ajudat a alleujar un any tan dur com aquest.
Èxits esportius incontestables
És impossible obviar que aquest adeu arriba després d’un any històric, després que Lluís Cortés s’hagi convertit en el primer entrenador del club que guanya la Champions, líder des de la banqueta d’un grup que ha golejat cada setmana a la Lliga i que ha aixecat la Copa de la Reina. Enmig de la greu crisi institucional que travessava el club i amb la temporada irregular del conjunt masculí, a estones depriment, l’equip femení ha suposat, per contrast, la gran il·lusió de tot el barcelonisme.
Diferències insalvables
Els motius esportius, per tant, no expliquen tot el que ha passat. L’estrès de la temporada no és creïble com a única coartada. Per tant, queden els arguments extraesportius per trobar respostes, i és allà, en l’àmbit de les tensions personals i emocionals esdevingudes entre les jugadores i Cortés, on hi ha la veritat, una veritat que només saben els implicats i que només ells estan autoritzats a revelar. Totes les parts, lògicament, s’han esforçat per oferir una versió oficial vendible, però de portes enfora s’entén com a incompleta. No cal recordar que fins fa poc ningú no qüestionava la continuïtat del tècnic, que fins i tot abans de la Champions havia renovat per una temporada més. No va ser fins després de la final de Göteborg quan les capitanes (Losada, Alexia, Torrejón, Paños i Guijarro)es van reunir amb el mànager general de la secció, Markel Zubizarreta, per demanar el relleu a la banqueta a causa de diferències insalvables. Les mateixes que van parlar amb el mateix Cortés perquè fes un pas a un costat.