El primer ministre suec dimiteix, però descarta eleccions extraordinàries

El primer ministre suec, el socialdemòcrata Stefan Löfven, és des d’ahir primer ministre en funcions. Després d’una moció de censura dilluns per una polèmica proposta per reformar el control dels lloguers, tenia una setmana de marge per decidir si convocava eleccions extraordinàries o dimitia per donar pas a una tanda de negociacions per buscar noves majories. Va escollir la segona opció, argumentant que uns comicis anticipats en plena pandèmia i a un any de les eleccions ordinàries “no són el millor per a Suècia”.

Ara, el president del Parlament, Andreas Norlén, obrirà consultes amb els vuit partits per explorar les possibilitats de trobar un nou premier amb prou suports. Amb aquest moviment, Löfven guanya temps per intentar llaurar un acord que li permeti tornar al càrrec. “Estic disposat a liderar un Govern que el Riksdag (Parlament) pugui acceptar”, va dir en roda de premsa. Si no aconsegueix consolidar-se amb una majoria parlamentària que l’investeixi de nou, haurà de fer un pas enrere i serà el torn del fins ara cap de l’oposició, el conservador Ulf Kristersson, que també ha manifestat la seva “disposició”. Les declaracions dels diferents partits durant l’última setmana no auguren un camí pla al líder socialdemòcrata, que, ara com ara, no compta amb prou avals per repetir. Però tampoc no ho té fet, de moment, el seu contrincant polític.

Löfven ha aconseguit governar gairebé tres anys de la seva segona legislatura, la qual cosa alguns consideren ja tot un assoliment, tenint en compte que tenia una majoria parlamentària molt fràgil. La coalició governamental de socialdemòcrates i verds va firmar el 2019 l’anomenat acord de gener amb el Partit de Centre i els Liberals, dues formacions centristes que fins aleshores havien format part del bloc de dretes, i que van accedir a investir Löfven a canvi de certes concessions. També “ho va tolerar” el Partit d’Esquerra, encara que va ser vetat pels centristes, i que ja va advertir que deixaria caure l’executiu si tirava endavant reformes com la liberalització del lloguer.

Aquell pacte de gener del 2019 va posar fi al bloqueig polític més llarg de la història de Suècia, quatre mesos després de les eleccions generals, i tenia un gran objectiu: mantenir el partit d’extrema dreta Demòcrates de Suècia, amb 62 escons, allunyat del poder. Ara, aquest cordó sanitari s’ha fracturat, ja que diverses formacions han manifestat la seva intenció d’incloure’ls en les negociacions.