La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els EUA i Ucraïna inicien maniobres al mar Negre malgrat Rússia
Les operacions Sea Breeze-2021 són les de més envergadura en 20 anys
Britànics i francesos van aconseguir a mitjans del segle XIX frenar l’expansionisme rus a costa d’un debilitat imperi otomà en sortir victoriosos en la guerra de Crimea. El mar Negre va mantenir la seva importància estratègica en la següent centúria, i en la guerra freda va tenir el seu paper en l’ingrés de Turquia i Grècia a l’OTAN. Però després del final de l’URSS va passar a segon pla.
L’annexió russa de la península ucraïnesa de Crimea el 2014, il·legal per a la comunitat internacional, va tornar a posar el focus sobre el mar Negre. El recent incident entre l’exèrcit rus i un destructor britànic ha afegit picant a les maniobres navals que ahir van iniciar al nordoest del mar Ucraïna, l’OTAN i altres aliats.
Els jocs de guerra Sea Breeze2021
van començar amb cerimònies a l’hotel Bristol i al port de la ciutat ucraïnesa d’Odessa, i duraran dues setmanes. El comandant de l’armada ucraïnesa, Oleksiy Neizhpapa, va assegurar que els exercicis serviran per enviar “un poderós missatge de mantenir l’estabilitat i la pau a la nostra regió”.
Els exercicis se celebren anualment des del 1997, en el marc de la cooperació militar entre Washington i Kíev. Els d’aquest any són els que tenen més participació: 5.000 efectius, 32 vaixells, 40 avions i 18 equips d’operacions especials i de busseig. Una de les últimes naus en incorporar-se va ser el destructor dels Estats Units Ross, que va arribar a Odessa dissabte. L’entrada del vaixell al mar Negre no va passar desapercebuda per a Rússia, que va anunciar que seguirà de prop els seus moviments.
En un any de grans tensions entorn de la guerra de l’est d’Ucraïna (el Donbass), les relacions entre Moscou i Occident no podien ser pitjors. Rússia va acumular a l’abril desenes de milers de tropes a prop de la frontera ucraïnesa, i Kíev la va acusar de preparar una invasió.
La cimera entre els presidents dels EUA i Rússia, Joe Biden i Vladímir Putin, ha alleujat la tensió.
Però les diferències continuen. El Govern rus va fer crides perquè se suspenguessin les maniobres i acusa els americans d’utilitzar-les per facilitar armes modernes a Ucraïna, que pot utilitzar-les contra els separatistes prorussos del Donbass.
L’últim fricció de Rússia amb els països occidentals va passar la setmana passada, quan guardacostes russos van efectuar salves d’advertència a un destructor britànic per entrar a les seves aigües a prop de Crimea. Londres considera que aquelles aigües són ucraïneses perquè no reconeix l’annexió de la península. Rússia assegura que defensarà el seu territori amb qualsevol mitjà, diplomàtic o polític per descomptat. En el diplomàtic, afirmant, com va fer ahir el seu ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, a un article a Kommersant que Rússia està preparada per al diàleg amb qui busqui un tracte igualitari. “La confrontació no és la nostra elecció”, va escriure. En el polític, amb relacions lluny d’Occident, com la que ahir van reafirmar Putin i el president de la Xina, Xi Jinping, que per videoconferència van renovar el seu acord de bon veïnatge.
Però també militar. El viceministre d’Exteriors Serguei Riabkov va avisar la passada setmana que la pròxima vegada Rússia podria disparar contra el vaixell que entri sense permís a les seves aigües.
Ucraïna vol llançar un poderós missatge de dissuasió per mantenir l’estabilitat a la regió
vies alternatives amb què mantenir viva una professió elevada al rang d’icona nacional.
A l’antiga capital imperial, Kyoto, també es debat què es pot fer per salvar un dels reclams turístics més preuats. Des que es va promulgar el primer estat d’emergència la primavera del 2020, amb prou feines s’han celebrat les festes tradicionals en les quals les geishes i les joves aprenents –maiko– fan gala de les seves virtuts, la qual cosa està deixant el seu compte corrent a zero.
“L’any passat, només vaig obtenir un 10% dels meus ingressos habituals. He hagut de recórrer als estalvis per pagar les despeses diàries”, va explicar una de les habituals al districte de Kamishichiken al diari Asahi Shimbun. Tampoc no poden buscar el suport d’un possible marit, ja que aquí és tradició que una geisha en actiu no s’ha de casar.
D’acord amb la Fundació d’Art Tradicional de Kyoto (FATK), la seva complicada situació ha provocat que el nombre de geishes que treballen als cinc districtes tradicionals d’entreteniment de Kyoto hagi baixat de 169 a 161 l’últim any. Per la seva banda, el de maikos ha passat de 81 a 68.
Conscients dels conflictes que passen, les associacions de cases de te locals s’esforcen per brindar-los suport, ajudant-les a sol·licitar els ajuts governamentals o establint un sistema de préstecs sense interessos. A més a més, la FATK també els va proporcionar suport financer amb dos pagaments únics –l’abril de l’any passat i el gener d’aquest 2021– de 120.000 iens (al canvi, uns 910 euros).
Una situació similar es viu a la localitat de Hakone. Allà, algunes de les geishes en actiu van optar per traslladar el negoci a internet, on organitzen festes virtuals per a seguidors de tot el món. A través de la pàgina meetgeisha.jp ofereixen per uns 15 euros sessions de 40 minuts durada a través de les quals conèixer de prop “el talent, enginy, mestria i adaptabilitat de la icònica geisha”.
Ara, a les portes de la celebració dels Jocs Olímpics de Tòquio, les autoritats han aixecat l’estat d’emergència. Tot i això, encara queda molt per assolir la normalitat desitjada, i moltes geishes es pregunten si la seva vida podrà tornar a ser en algun moment la mateixa que abans. “És possible que haguem d’idear noves maneres d’entretenir els nostres convidats”, apunta la geisha Momino, de Kyoto.
Del ‘crowdfunding’ a la subvenció pública, aquesta activitat sobreviu en situació de precarietat