La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’ànima d’‘Els Pastorets’
JOAN RIBAS FEIXAS (1937-2021) Empresari, activista cultural i mecenes
El nom de Joan Ribas va indissolublement unit al teatre i dins d’aquest gran camp al grup teatral Proscenium, que va recuperar la representació d’Els Pastorets, una tradició nadalenca que va dirigir ininterrompudament des de l’any 1981 al Teatre Municipal de Girona. Qui encarna el paper del dimoni Llucifer, Dani Chicano, recordava fa un parell de dies la gran capacitat que tenia Ribas de “crear equip”, la seva “generositat, rigor i exigència” a l’hora de dirigir teatre, la seva gran passió des de petit quan s’amagava per veure els assajos dels grans al col·legi de La Salle. Només un gran apassionat per aquest gènere literari podia tenir a casa seva una biblioteca formada per més de 15.000 llibres, a la qual sempre que podia sumava nous títols.
Chicano recorda el seu “geni viu”, la seva destresa amb els nens als assajos i la seva manera de dirigir: feia molta atenció a la vocalització i exigia als actors que cada any conformaven la gran família d’Els Pastorets que la seva veu se sentís fins a l’última fila d’un teatre ple fins a la bandera en totes les seves representacions. Al llarg d’aquestes quatre dècades, sota les seves ordres hi deuen haver passat diversos milers de gironins, alguns dels quals van acabar dedicantse a les arts escèniques com la malaguanyada actriu Cristina Cervià, el jove actor Nil Cardoner o el director Xicu Masó, entre d’altres.
Però parlar de Joan Ribas també és fer-ho de la sala teatral La Planeta, un dels focus culturals de Girona. Seu de Temporada Alta i lloc de lliurament del premi literari Just Manel Casero, per aquest teatre hi han desfilat companyies locals i internacionals. Dirigida per la seva filla Anna Carina Ribas i el seu gendre Pere Puig, l’embrió de La Planeta el va posar ell quan a finals de la dècada dels vuitanta va comprar les antigues cotxeres de la companyia d’autobusos Sarfa com a local d’assaig per a la seva companyia teatral, el grup Proscenium, que havia fundat juntament amb els germans Xicu i Joaquim Masó.
Després de la seva compra va anar a veure l’alcalde d’aleshores, Joaquim Nadal, que li va preguntar què volia fer amb allò. La conversió d’aquell garatge d’autobusos en una sala teatral semblava una bogeria per a molts. “Coneixia la seva debilitat pel teatre i em va semblar molt bé que volgués estendre la seva activitat teatral a crear una sala permanent de teatre”, explica Nadal, que destaca el seu compromís i gran implicació en la vida de Girona. La compra i adequació de les cotxeres com a sala de teatre la va pagar amb recursos propis.
I és aquí, altre cop, on queda patent el seu amor pel gènere. Ubicada en una zona privilegiada de Girona, al passeig Canalejas, a l’avantsala del Barri Vell, un dels llocs on el metre quadrat és més car, Ribas sempre es va resistir als cants de sirena immobiliaris. “Va fer una cosa única que només havien fet els grans industrials de l’època modernista, destinar diners que havien guanyat amb les seves empreses a la cultura” explicava el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, que afirma que aquesta sala de teatre independent, petita i amb poques butaques és avui un dels grans actius culturals de la ciutat que a l’administració no li costa un euro.
El seu paper també va ser rellevant en la fundació de la Llibreria
22 de Girona, que té el llibreter ja jubilat Guillem Terribas com a alma mater. Fundada durant la transició, la seva creació va implicar una vintena de persones, entre elles Ribas. “Quan les forces flaquejaven, ell et feia reaccionar i continuar”, explica Terribas, que defineix Ribas com “un emprenedor pràctic i no teòric; era dels que no deia mai ‘s’hauria de fer...’, sinó que ho feia directament”.
Potser una de les facetes menys conegudes de Ribas és la de gestor, professió tot i això a la qual es va dedicar gran part de la seva vida. Pare de quatre fills amb Ana Donato, va estudiar comerç, peritatge mercantil, professorat i economia i va treballar durant vint anys assessorant empreses per compte d’altri fins que el 1975 va fundar amb el seu soci Josep Álvarez l’assessoria Ribas Álvarez. També va destacar per la seva participació en mitjans de comunicació, en emissores de ràdio com ara Ràdio Girona o Radiocadena; la revista Presència o el diari El Punt, el paper del qual va ser vital quan van sorgir problemes econòmics que van amenaçar la continuïtat del projecte empresarial i comunicatiu. Va ser ell qui va demanar a l’empresari Joan Bosch si podia implicar-se a la capçalera, publicació de la qual Bosch acabaria sent editor propietari durant més de trenta anys.