La Xina llançarà un “bany de sang” a qui la “fustigui, oprimeixi o subjugui”

Pequín llança un missatge de fortalesa en el centenari del Partit Comunista

FONT: ‘Vanguardia Dossier’

El Partit Comunista de la Xina va complir ahir cent anys en bona forma. Com qualsevol centenari orgullós, va aprofitar la festa d’aniversari per girar la vista enrere i repassar els assoliments més espectaculars davant els convidats. No es va oblidar d’esmentar alguns mals moments, sobretot si van ser provocats per d’altres, però només per ressaltar que ja s’han superat gràcies al seu esforç i lideratge. I va plantejar un futur brillant en el qual complirà el somni de convertir-se en una potència forta i pròspera mentre llançava un avís a navegants: qui s’interposi en el seu camí, en pagarà les conseqüències.

Encara que sense citar els Estats Units, convertit ja en un rival sistèmic, o altres països occidentals on creix la desconfiança cap al gegant asiàtic, el seu màxim líder, Xi Jinping, va ser taxatiu referent a això. “No permetrem mai que cap força estrangera ens fustigui, oprimeixi o subjugui. Qui ho intenti es trobarà un bany de sang davant la Gran Muralla d’acer construïda per 1.400 milions de xinesos!”, va advertir, paraules que es van guanyar una sonora ronda d’aplaudiments del públic.

Durant el discurs de més d’una hora amb marcat to nacionalista, el líder xinès més poderós des dels temps de Mao va reiterar que faran front a qualsevol amenaça sobre la sobirania del país –amb menció especial per a Hong Kong–, va subratllar la necessitat d’“accelerar” la modernització de les forces armades i va insistir en la voluntat d’aconseguir la reunificació amb Taiwan, a la qual consideren part inalienable del seu territori. “Aixafarem resoltament qualsevol pla d’independència” de l’illa, va postil·lar. Nova ronda d’ovacions.

No van trigar a contestar-li des de Taipei, on estan acostumats a aquestes invectives. El Consell d’Assumptes Continentals encarregat de les relacions amb Pequín va reconèixer que el Partit Comunista ha aconseguit “cert desenvolupament econòmic”, però que conDurant tinuen sent una dictadura que trepitja les llibertats de les persones. “Estem disposats a defensar la sobirania de la nació i la llibertat i democràcia de Taiwan”, van apuntar.

La cerimònia d’ahir va tenir lloc en una plaça de Tiananmen engalanada per a l’ocasió amb banderes, flors i diversos motius relacionats amb el centenari. L’acte no va deixar lloc per a cap mena d’improvisació, i va estar carregat de simbolisme.

Xi va prendre la paraula des d’una estrada situada sobre el retrat gegant de Mao Zedong que domina la plaça, el mateix lloc des del qual el Gran Timoner va proclamar fa 72 anys la fundació de la República Popular de la Xina. Acompanyat per la plana major del partit i abillat amb un senzill vestit gris d’estil

Mao, el mandatari va tornar a ressaltar davant els 70.000 assistents que el partit és “l’espina dorsal” del país i garant del seu èxit i desenvolupament.

Per certificar-ho, Xi va fer un repàs històric que va anar des dels anys d’humiliació que van seguir la derrota en les guerres de l’opi del segle XIX fins a la lluita per establir un sistema socialista i els èxits de la Xina moderna, com l’erradicació de la pobresa extrema i l’edificació d’una societat “moderadament pròspera”.

Aquest acte va posar punt final a uns festejos marcats en vermell al calendari xinès. En realitat, la reunió dels 13 joves intel·lectuals –inclòs un Mao de 28 anys– que es van citar a Xangai per formar el PCX fa un segle va tenir lloc el 23 de juliol.

Taiwan respon al règim de Pequín que defensarà la seva “sobirania, llibertat i democràcia”

Xi renovarà el mandat cinc anys més, trencant amb la tradició d’un límit de deu anys

LA VANGUARDIA la guerra contra els nacionalistes del Kuomintang, els lloctinents de Mao li van proposar de celebrar l’aniversari del PCX, però ni ell ni Dong Biwu –l’únic present en aquella reunió que va arribar al costat del Gran Timoner a Pequín– no recordaven les dates exactes.

Finalment, es va prendre la decisió de celebrar-ho l’1 de juliol, data que ha estat inalterada fins i tot quan a finals dels anys cinquanta es va trobar el dia exacte als arxius soviètics. Després de dues dècades celebrant-ho aquella jornada, van decidir que ja no tenia sentit canviar-la.

La data de l’1 de juliol també té un gran significat per a Hong Kong, que aquest dia commemora el 24è aniversari de la tornada sota sobirania xinesa. Des de fa anys, aquesta era una jornada de protestes massives en les quals els descontentaments feien patents les queixes contra les autoritats locals i de Pequín. Tot i això, amb l’excusa del covid, la policia va prohibir la celebració per segon any consecutiu, una mostra més de l’actitud d’intransigència, cada vegada més patent, contra qualsevol acte de dissidència.

Mentrestant, la resta de la Xina va continuar ahir celebrant el centenari en espera de la següent gran cita política. Serà a la tardor del proper any, quan tot apunta que Xi renovarà el mandat per cinc anys més, trencant així amb la tradició que establia un límit de deu anys al capdavant del país. El seu objectiu consisteix a guiar el país en el camí cap al “gran rejoveniment de la nació xinesa”, una meta que va nomenar ahir fins i tot en 21 ocasions i que suposa transformar la Xina en una superpotència política, tecnològica, econòmica i militar de cara a l’any 2049. Selfie amb la bandera del partit a l’estació de Nantong, ahir en la celebració del centenari