El Suprem dona per confirmada la condemna comptable pel 9-N

Artur Mas i diferents exconsellers hauran de fer efectiu el pagament de 5,2 milions

en la sentència comptable pel 9-N es va rebutjar la seva legitimació al considerar que qui ha de reclamar els diners és la Generalitat i no l’Estat, a l’ésser diners utilitzats de la comunitat autònoma.

Amb la decisió coneguda ahir pel Suprem, tant Mas com els membres del seu gabinet Joana Ortega, Josefina Valls, Francesc Homs, Jordi Vilajoana, Ignasi Genovés, Jaume Domingo i Teresa Prohias i Ricart hauran de fer efectives les fiances interposades en el seu moment davant el Tribunal de Comptes. La magistrada que va firmar la sentència va ser Margarita Mariscal de Gante, la mateixa que

Mariscal de Gante va signar la sentència per la consulta del 2014 i ara ha assumit el cas d’acció exterior

ara ha assumit la causa de les despeses d’acció exterior durant el procés.

Segons fonts jurídiques consultades, fins que no es resolguessin els recursos contra la sentència interposats davant el Suprem, la quantitat dipositada en la liquidació encara estava a tall de fiança, que ara haurà de ser executada. L’única via oberta és recórrer davant el Tribunal Constitucional si veuen vulnerat algun dels seus drets.

Part dels cinc milions va ser abonats per la caixa de solidaritat encara que tant Mas com Homs, Rigau i Ortega van haver d’avalar part amb els seus béns immobles.

Per aquests fets, no només van ser reclamats comptablement, sinó que van ser condemnats per un delicte de desobediència a penes de fins a tretze mesos d’inhabilitació per incomplir les ordres del Tribunal Constitucional d’impedir la celebració de la consulta el novembre del 2014.

Tres dels responsables comptables pel 9-N també apareixen en el procés fiscalitzador per l’acció exterior entre els anys 2011 i el 2017. Es tracta de Mas, Homs i Vilajoana.