La Moncloa revalida l’oferta d’un referèndum, però no d’independència

Iceta afirma que l’Estat de les autonomies permet fer “vestits a mida”

vot de la ciutadania catalana. El desembre del 2018, en entrevista amb La Vanguardia en la qual animava al llavors president de la Generalitat, Quim Torra, a obrir el diàleg amb el Govern per a una solució “perdurable”, Sánchez va avançar ja la recepta en què des d’aleshores s’ha ratificat: “Sempre hem dit que dins de la Constitució podem trobar una solució a la crisi política a Catalunya i que, evidentment, també ha de passar pel referèndum de la societat catalana”. Llavors, la possibilitat de diàleg no es va materialitzar perquè, després de la controvèrsia entorn de la possibilitat que s’incorporés la figura d’un relator a la negociació, la dreta se’n va fer creus i va convocar la manifestació de Colón (el febrer del 2019). Setmanes després, la negativa dels grups catalans a aprovar els pressupostos va portar a la dissolució de les Corts.

Per part del soci de Govern, Unides Podem, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, es va mostrar ahir prudent respecte al procés. Va subratllar que és coneguda la proposta de la seva formació política per al conflicte català –no ho va esmentar expressament, però el referèndum d’autodeterminació sempre ha anat en el programa de Podem–, però com a ministra, va subratllar, es deu a la iniciativa que el president Sánchez posi sobre la taula de negociació. Tot i això, el portaveu del grup d’Unides Podem, Pablo Echenique, sí que va revalidar la proposta del seu grup d’un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya, en tant que aquesta ha estat la posició de la formació política “de tota la vida”. No obstant això, va cridar a la prudència per “no condicionar” la feina de la taula, “escoltar amb empatia i voluntat de dialogar”, i en tal sentit va opinar que les diferències entre el PSOE i Unides Podem en aquest assumpte són de matís, tota vegada el PSOE “està obert a una votació a Catalunya” per ratificar un acord polític previ.

L’anhelada primera trobada entre Pedro Sánchez i Joe Biden, el passat 14 de juny en el marc de la cimera de l’OTAN a Brussel·les, va provocar una notable polèmica que va entelar el veritable èxit diplomàtic de la jornada. El president del Govern central va aconseguir la confirmació que la pròxima gran cita de l’Aliança Atlàntica, a la primavera del 2022, se celebrarà a Madrid. I amb l’assistència, esclar, del flamant mandatari nord-americà. Però les elevades expectatives dipositades per la Moncloa en el que finalment va ser una breu xerrada de passadís van generar una gran polseguera mediàtica i política, que va aprofitar el Partit Popular per denunciar la presumpta insignificança de Sánchez davant el poderós inquilí de la Casa Blanca.

Sánchez torna ara als Estats Units, en un viatge llampec que està preparant per als pròxims 20 a 24 de juliol. Una visita a la qual a la Moncloa tornen a atorgar gran rellevància, però en la qual el president del Govern central tampoc no té prevista cap trobada amb Joe Biden ni amb cap representant de la seva administració. Ni està previst ni es va intentar tancar una cita entre els dos mandataris en ocasió d’aquesta visita, segons fonts governamentals que al·leguen que la precipitada gira, que portarà a Sánchez en tot just dos dies i mig a Nova York, Los Angeles i la badia de San Francisco, té un caràcter eminentment econòmic i de captació d’inversions, sense dimensió política.

El president del Govern, assenyalen a la Moncloa, considera que aquesta gira nord-americana és una bona oportunitat per a una Espanya que asseguren que es troba en plena arrencada econòmica després de la crisi provocada pel coronavirus, gràcies també als 70.000 milions dels fons europeus per al pla de recuperació.

Diners criden diners. La promoció d’Espanya com a molt apetitosa destinació inversora global és, per tant, el gran objectiu. A la Moncloa assenyalen que el president tenia detectats des de feia temps l’interès en Espanya d’alguns importants fons d’inversió i grans empreses que fins i tot havien cursat invitacions, com Apple. La progressiva obertura dels Estats Units a partir del passat 15 de juny, després de les restriccions de la pandèmia, va impulsar definitivament el viatge.

A falta que es tanqui l’agenda, els objectius de cada escala estan perfectament definits, adverteixen. Nova York, assenyalen, és el cor financer mundial, on el president mantindrà trobades amb influents inversors, analistes de ràting i fons generalistes. Ara, abans que prenguin decisions, és el moment de situar-se. A Los Angeles, Pedro Sánchez té a la diana el sector audiovisual, a més del projecte d’obrir un centre de l’Institut Cervantes, mentre que a San Francisco l’objectiu són grans empreses del sector tecnològic i digital, com l’esmentada Apple.

Mentrestant, Sánchez continua esprement la seva agenda internacional. Avui mateix rebrà a la Moncloa el secretari general de l’ONU, António Guterres. I dimarts vinent emprendrà una altra gira europea, en aquesta ocasió, per Estònia, Letònia i Lituània. “Cap allà anem”, avisen a la Moncloa.

La Moncloa al·lega que el viatge té un caràcter eminentment econòmic i sense dimensió política