Reconciliació amb la Corona

Aquest dimarts 29 de juny el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’ha entrevistat amb el president Sánchez al Palau de la Moncloa per reiniciar el diàleg entre el Govern de la Generalitat i el Govern de la Nació, trobada que es produeix menys d’una setmana després que la inauguració que el reduït Mobile World Congress permetés la reunió entorn d’una taula del rei Felip VI, el president del Govern central Pedro Sánchez, el president Pere Aragonès, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el president de la Fira, Pau Relat, i els organitzadors del MWC.

Tots aquests episodis, dies després que el 23 de juny els presos independentistes poguessin ser alliberats en funció de l’indult firmat pel rei Felip VI partint de l’exercici del dret de gràcia que li atorga la Constitució Espanyola, han donat lloc a una nova situació que el mateix Oriol Junqueras ha qualificat, a la seva entrevista a La Vanguardia, després del seu indult, com el millor clima registrat els últims anys. Això tampoc no ha d’enganyar-nos, ja que el mateix president de la Generalitat ha deixat ben clar, a la roda de premsa després de l’entrevista a la Moncloa –per evitar crítiques dels independentistes més radicals (sobretot Junts i CUP)–, que a la taula de diàleg Generalitat/Govern de la Nació, que debutarà al setembre, l’autodeterminació i l’amnistia continuaran a primera fila, cosa que, tot i això, no serà impediment per dialogar sobre qüestions pròpies de la governança de la Catalunya autonòmica que, com ha dit l’Executiu Central, haurà d’avançar en temes “dins de la llei i la Constitució”.

S’obre així una porta a la renormalització de les relacions Moncloa/Generalitat però, dit això, em sembla que comença a ser hora de reprendre, també, el tema de la reconciliació de l’independentisme català amb la Corona.

Aquí no discutiré si el discurs del Rei del 3 d’octubre del 2017 –en plena tempesta independentista– havia de posarse-li bé a tothom, quan va ser pronunciat només tres anys després de la seva coronació el juny del 2014, després de l’assentiment de les Corts Generals per una folgada majoria atorgada amb els vots de PP i PSOE.

És obvi, també, que, malgrat que els catalans votem en més d’un 90% a favor de la Constitució que consagrava Espanya com una monarquia parlamentària, a Catalunya hi ha sentiments republicans manifestats ja quan Pau Claris va impulsar el 1640 una República Catalana que, per independitzar-se d’Espanya, va haver d’acceptar la tutela de França, allò que a la fi donaria lloc a l’amputació de la Catalunya del Nord.

Crec que ha arribat el moment d’impulsar la reconciliació de Catalunya amb la Corona, ja que sembla absurd cremar fotocòpies amb la foto del Rei, impedir el lliurament dels premis Princesa de Girona

Els indults, signats pel Rei, haurien de trobar reciprocitat en l’independentisme

o dir que Catalunya no té rei.

Ultra això, cal recordar que ha estat el rei Felip qui ha exercit el dret de gràcia a favor dels independentistes presos exercint la prerrogativa del Rei de dret de gràcia que li atorga l’article 62, i de la Constitució. Un gest a favor de la normalització de les relacions entre Catalunya i la Corona que hauria de trobar reciprocitat entre els independentistes.