Sánchez, viatge de negocis als EUA

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, vol rellançar la projecció internacional d’Espanya i efectuarà aquest mes de juliol dos viatges amb substància: una visita “de negocis” als Estats Units –Nova York i la Costa Oest, sense parada a Washington DC i, en conseqüència, sense entrevista amb el president Joe Biden– i un altre als tres països bàltics, amb motiu del primer centenari de l’establiment de relacions bilaterals més una visita a les tropes espanyoles que participen en la missió de pau de l’ONU a Letònia i Lituània.

La pandèmia i les turbulències domèstiques han minimitzat l’agenda internacional del president espanyol, més enllà de les cimeres de la UE i l’OTAN. Encarrilada la vacunació i planificat el diàleg amb la Generalitat, el juliol es presenta com un mes propici per reforçar els interessos d’Espanya al món. A diferència d’altres grans països, els viatges a l’estranger no suposen un parèntesi en les baralles internes, que persegueixen tots els inquilins de la Moncloa i deixen en evidència una llacuna en la cultura política d’Espanya: la política exterior no ha de ser objecte de divisions partidistes que només acaben per debilitar-nos a tots. La visita de Pedro Sánchez als Estats Units del 20 al 24 de juliol té

No hi haurà entrevista amb Joe Biden, una cosa normal en visites de finalitat econòmica

una agenda impecable i difícil de qüestionar. Animar a Nova York el món financer perquè aposti i inverteixi a Espanya i connectar amb el sector audiovisual i de les noves tecnologies de la Costa Oest, això és, Silicon Valley i Los Angeles. Tot això al capdavant d’una delegació empresarial. Fins aquí, res qüestionable. La polèmica gratuïta pot originar-se en el fet que no hi haurà trobada amb el president Joe Biden. Encara que aquest estil de “viatge de negocis” és habitual entre els líders internacionals i no inclou la Casa Blanca, un sentit exacerbat i anacrònic pot presentar-lo com un menyspreu a Espanya, cosa que significaria endinsar-se en un complex d’inferioritat que ja hauria d’estar superat a aquestes alçades. I suposaria incomodar un país aliat en baralles domèstiques.

La visita als tres països bàltics que comença el 6 de juliol permetrà ressaltar la tasca de l’exèrcit espanyol en missions internacionals de pau, un peatge que alguns obliden quan protesten pels pressupostos militars. El desplegament militar de l’OTAN reforça la sobirania dels estats bàltics, veïns de Rússia, de la qual van formar part en un període històric relativament curt (la Unió Soviètica). Només cal esperar agraïment i bona sintonia en aquesta visita del president espanyol al petits estats bàltics.