Por d’un ventríloc

Tots coneixem gent que sembla que parla per un altre, però no tots són ventrílocs. Fer-ho amb un altre timbre de veu, per la comissura dels llavis, sense que es noti, en això consisteix la tècnica. Santiago Abascal no és ventríloc malgrat que Pablo Casado insisteixi en el contrari. Una frase escrita i que devia sonar de meravella al cap del seu assessor va fer suposar que Casado sabia parlar per l’estómac. No em puc esperar que el líder del PP m’expliqui l’adveniment nazi a Alemanya a mitjans del segle passat com aquella guerra entre alemanys que anaven vestits d’Hugo Boss i uns altres vestits de qualsevol manera.

Arthur Prince va ser un ventríloc molt famós. Va ser el primer que va poder beure i parlar alhora. Prince està enterrat amb la seva dona i la seva titella. Edgar Bergen va ser un altre artista, més cèlebre encara, així com el seu ninot, Charlie McCarthy, tots dos vestits d’etiqueta. La filla de Bergen, la

Candice, era torturada pel Charlie, que la insultava i era el favorit del seu pare. Dormien a la mateixa habitació, però, esclar, el Charlie amb els ulls oberts. La Candice va ser carn de psiquiatre la resta de la seva vida.

Hi ha una cosa aterridora en els bons ventrílocs. Quan jo era nen, n’hi havia dos de famosos perquè sortien a la televisió. Una tal Mari Carmen, a la qual se li notava molt, i el seu humor el deien un ànec descarat, un lleó gai i una vella que era com la teva àvia rústica, i José Luis Moreno, que assegurava que triomfava a tot el món, que havia estat cantant d’òpera i que sabia nou idiomes. El tal Moreno tenia com a ninots un ignorant, un nen repel·lent i un corb llenguallarg. Nosaltres a casa érem més de Mari Carmen ja que ens sentíem agermanats en el seu espectacle maldestre, tendre i sense gràcia. Pel que sembla, Moreno, avui detingut, tenia altres ninots amagats. I resulta que tots els periodistes ja sabien que la seva especialitat era, alhora, estafar, parlar i dormir amb els ulls oberts. Com també sabien allò de Pujol, Villarejo o Antonio David, però no parlaven per la mateixa por i es van dedicar a linxar aquells ninots dels quals no podien témer res.