La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un jutge investiga un monjo per haver abusat d’un menor el 2019 a Montserrat
L’abadia aparta el religiós i fa públiques les acusacions en un comunicat
La modificació del decret del Govern sobre producció d’energia renovable vetarà els parcs eòlics i fotovoltaics en terrenys de valor agrícola. Ho va anunciar al Parlament la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà.
Jordà va justificar el canvi de normativa adduint que el decret anterior “es va fer d’esquena a la gent, els propietaris i els ajuntaments”. “Volem passar de l’‘aquí i així no’ a l’‘aquí i així, sí’”, va dir per justificar les protestes de les plataformes comarcals. La intenció és disposar del decret llei a la tardor, després d’una consulta als sectors afectats.
Els terrenys més favorables a l’agricultura no podran ser utilitzats “en cap cas” per ubicar-hi plantes fotovoltaiques i eòliques. Als sòls plans o sense pedra el veto a les instal·lacions renovables serà total, i als sòls amb qualitat mitjana l’ocupació tindrà un topall d’entre un 5% i 10% de la superfície (segons es tracti de regadiu o de secà). S’afavorirà la implantació de renovables en camps menys proclius a l’agricultura, terrenys abandonats i zones urbanitzades.
Els projectes fotovoltaics i eòlics només podran començar la tramitació si tenen l’acord de la propietat (que cobreixi almenys un 85% dels terrenys) i si se n’informa prèviament els ajuntaments afectats. El Govern declararà d’interès territorial estratègic les “comunitats energètiques locals”. L’objectiu és incentivar “les instal·lacions d’autoproveïment domèstic de proximitat i democràtic com a alternativa als grans oligopolis”. Els promotors eòlics (EolicCat) dubten sobre la legalitat de la mesura relativa als propietaris, ja que com que es tracta de sòls urbanitzables poden ser declarats d’utilitat publica, i creuen que es fomentarà l’especulació.
Caminar per l’interior del Mobile World Congress (MWC) aquesta setmana ha estat com caminar pel centre de Barcelona l’estiu passat. Les persianes abaixades dels establiments d’aleshores ara són pavellons amb grans forats en què falten les grans marques; la Rambla sense turistes són els passadissos sense aglomeracions, i l’absència de visitants és l’escassetat de congressistes internacionals. La diferència fonamental és que si l’intent que els barcelonins recuperessin el centre de la ciutat va ser infructuós, en aquest cas els emprenedors locals no només han aguantat, sinó que fins i tot han aixecat l’edició més atípica del Mobile.
Si bé ja era un èxit per a l’organització el simple fet d’obrir les portes dilluns al matí, el veritable èxit va ser tancar-les ahir després de quatre dies sense cap contratemps. Els assistents van superar els tests d’antígens cada 72 hores, van respectar l’obligació de dur mascareta FFP2 a tota hora i van aprofitar l’oportunitat d’assistir a la primera fira a Europa de dimensió internacional, convertida en símbol de recuperació, igual que ho va ser en sentit invers el febrer del 2020, quan va anticipar el panorama desolador que s’acostava. És l’estimació dels Mossos. La GSMA no ofereix dades al tancament del congrés per primera vegada
“Això és com una marató, feia 15 mesos que estàvem aturats i no es podia tornar a córrer els 42 quilòmetres, però ja estem agafant forma”, exemplifica el conseller delegat de la Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga,
que defineix la d’aquest any com “una edició de transició cap a un 2022 exitós”.
Segons els Mossos d’Esquadra, la xifra d’assistents ha superat les 27.000 persones, malgrat que l’organització no va facilitar una dada oficial per primera vegada en 15 anys. En cas que es confirmés serien aproximadament una quarta part dels que acostumaven a venir les últimes edicions. “El fet que sigui un esdeveniment híbrid, amb una part presencial i una altra de virtual, obliga a combinar dades d’assistència i participació de múltiples fonts”, va justificar la GSMA, que es compromet a “assegurar la validació i precisió de les dades” amb temps, de manera que no en donarà d’oficials fins a la setmana que ve.
Amb tot, aquesta vegada no importaven tant les xifres d’assistència ni l’impacte econòmic, n’hi havia prou de posar la primera pedra de la recuperació a Barcelona i marcar el camí de la indústria firal a escala global. “El pla ha funcionat i hem demostrat que és possible organitzar esdeveniments grans i complexos amb tota seguretat”, celebra Serrallonga.
Les ganes que han demostrat els assistents de retrobar-se entre ells fa evident que el format virtual pot complementar, però mai no substituir, la trobada cara a cara, malgrat que encara sigui sense poder encaixar les mans.
És un aspecte que també cele
La celebració de l’esdeveniment permet guanyar múscul de cara a la pròxima cita, el febrer del 2022
El treball conjunt de la GSMA i la Fira de Barcelona estreny els lligams per pensar més enllà del 2024