La Vanguardia (Català-1ª edició)
Zona esportiva de la UB i caserna del Bruc, opcions per al Clínic
La decisió que han de prendre la Generalitat, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona sobre on s’ubica l’ampliació o el trasllat de l’hospital Clínic no s’adoptarà abans de les vacances d’estiu, com les tres institucions havien apuntat inicialment, sinó que s’endarrerirà, en el millor dels casos, a l’octubre. Tot i això, els plans per a la transformació de l’hospital segueixen el seu curs i la comissió tècnica encarregada d’analitzar els pros i els contres de cada possible emplaçament ja ha lliurat un informe preliminar que, segons les fonts consultades per La Vanguardia, redueix a quatre les opcions. Dues d’aquestes opcions se saben des de fa temps, l’Escola Industrial i una part de les instal·lacions de la Fira de Barcelona a Montjuïc. Les altres dues han aparegut en aquest procés de selecció. Es tracta dels terrenys que ara ocupen les instal·lacions esportives de la Universitat de Barcelona a l’entrada de la ciutat per la Diagonal i de la caserna militar del Bruc.
La decisió sobre on cal dur a terme la necessària ampliació del Clínic ha fet un salt al calendari. Els últims dos dies la comissió paritària (dos membres de la Generalitat, dos de l’Ajuntament i dos de la Diputació de Barcelona) ha tingut accés a l’informe tècnic preliminar sobre els possibles emplaçaments del nou Clínic dirigit per Ramon Sanabria (arquitectura) i Ramon Canal (serveis mèdics).
En la relació d’alternatives que arriben a la final no hi consta l’antiga presó Model, una opció que molts consideren idònia però que ha quedat descartada perquè el terreny del vell penal té una planificació urbanística en curs que no admet marxa enrere. Sí que hi són, en canvi, l’Escola Industrial i el solar de l’antiga caserna de bombers del carrer Provença, la solució de proximitat per a l’ampliació del Clínic. També les instal·lacions de la Fira de Barcelona pròximes al carrer Lleida, una possibilitat que no agrada a la institució firal.
A aquestes dues possibles ubicacions almenys se n’hi afegeixen dues més –l’informe n’ha estudiat un mínim de mitja dotzena–, la caserna del Bruc i la zona esportiva de la UB. El primer cas, que requeriria un acord polític extremament difícil amb l’Estat, presenta problemes tècnics de consideració a causa de l’elevat pendent del terreny de Pedralbes. Menys conflictiu podria semblar el trasllat a la zona esportiva de la UB, que ja va ser objecte del desig dels responsables urbanístics de l’Ajuntament durant l’època de govern de CiU, quan es va especular amb l’enderroc del Camp Nou i la construcció del nou estadi del Barça molt a prop del seu emplaçament actual, en una de les fronteres administratives de Barcelona amb l’Hospitalet de Llobregat. En tot cas, aquestes dues últimes ubicacions no encaixen amb el propòsit inicial –de difícil aplicació, atesa la falta d’espai al districte– que el futur Clínic continuï arrelat a l’Eixample.
El 2 de febrer La Vanguardia va avançar l’acord a què havien arribat la Generalitat, l’Ajuntament i la Diputació –confirmat i rubricat
La decisió sobre la ubicació de l’ampliació de l’hospital s’endarrereix fins a l’octubre
dies després en roda de premsa– per estudiar la remodelació, ampliació i millora del Clínic. Aquest acord, gestat després d’unes converses que van durar prop d’un any i que no pressuposava res sobre la ubicació de les futures instal·lacions hospitalàries, anava acompanyat del compromís tàcit de prendre un decisió en un termini no superior als tres mesos. Excés d’optimisme, si es recorda que el debat sobre el futur d’aquest centre mèdic va començar fa almenys una dècada. I després de la firma de l’acord, i al marge de la bona feina tècnica duta a terme, s’ha tornat a posar en relleu l’existència de serioses discrepàncies, de posicions enrocades entre els diferents agents interessats en aquesta qüestió, diferències que fins i tot es manifesten dins la formació majoritària en el govern de la ciutat.
Una estimació feta temps enrere per la direcció del Clínic xifrava en uns 270.000 els metres quadrats que l’hospital necessitaria per millorar l’estàndard de qualitat assistencial i sanitària i encarar el futur. Decidir la ubicació del Clínic del segle XXI no serà fàcil, tot i que més complicat serà resoldre el problema que es plantejarà a continuació: qui es farà càrrec de la inversió?