L’atracament que va fer història

La (normalment) temible advertència inspirada en fets reals obre la pel·lícula, però també s’indica que s’hi han afegit dosis de ficció amb finalitats dramàtiques. El 13 de gener del 2006 es produïa a Acassuso l’anomenat robatori del segle, amb l’atracament al Banc Río, on una banda es va apropiar de manera diguem que pacífica d’una enorme quantitat de diners. El cervell d’aquesta operació que va mantenir en escac a la policia va ser Fernando Araujo, interpretat aquí per Diego Peretti, una de les grans figures del cinema argentí. L’antagonista de Peretti en aquesta funció teatral molt ben narrada en imatges, és un altre de gran del cinema argentí: Guillermo Francella.

Hi ha una llarga tradició del cinema d’atracaments, amb obres mestres i mítiques que han passat a la història. N’hi ha prou d’esmentar Atracament perfecte, que Stanley Kubrick va dirigir el 1956 i el temps ha convertit en gran arquetip. Diego Peretti encarna Fernando Araujo, el cervell d’aquella operació i que també ha col·laborat en l’escriptura del guió. De família benestant i ell amb bons estudis, Araujo va qualificar aquell robatori (no s’ha necessitat mai la quantitat exacta de diners robats, però s’estima que van ser uns quinze milions de dòlars) de robatori filosòfic i espiritual. Els sis assaltants de l’entitat bancària van fer servir armes de joguina i a ell sol li cauria una pena de nou anys, tot i que a presó real va estar-s’hi uns 18 mesos.

L’únic professional del grup d’atracadors es deia Luis Mario Vitette Sellanes i a la pel·lícula és interpretat per Guillermo Francella amb la seva proverbial capacitat de gran simulador convertit en actor. La banda sonora és una mica estrepitosa de vegades, però la pel·lícula sosté gairebé sempre el ritme, aconsegueix emocionar i divertir explicant una història real que adquireix un to de fantasia sense límits.