Ni amb tu ni sense tu

Medvédev va tornar a “treure el dimoni” que porta dins amb un gest desafiador al públic de Wimbledon en la còmoda victòria sobre el jove Alcaraz

Només deu lliures separaven ahir l’aficionat que dubtava entre comprar una entrada per veure els partits de la pista central i els de la pista número u. L’anglès conservador sens dubte va optar per la Centre Court. Hi havia ni més ni menys que un duel old school entre Federer i Gasquet. Veure intercanviar els seus elegants cops de revés a una mà és addictiu, per més que estiguin en el tram final de les seves carreres –no van decebre malgrat la superioritat de l’helvètic–. També valia la pena veure en acció la número u (Ashleigh Barty) en el primer torn o més tard l’adolescent prometedora Coco Gauff. L’anglès irreverent i atrevit, en canvi, va apostar per veure Daniil Medvédev contra Carlos Alcaraz.

Tothom té ganes d’observar de prop els avenços del jove espanyol. Tot i això, la seva falta de quilometratge sobre herba es va notar. Els tres sets correguts són un indicatiu del món que encara separa l’un i de l’altre, fet que no va impedir de veure un desacomplexat Alcaraz en alguns jocs que van engrescar la grada. Hi havia ganes de lluita a la pista. A Medvédev li costa molt més de connectar amb el públic. Va arribar a dir que el trobava a faltar quan la pandèmia en negava l’entrada. Ho necessita en realitat per “treure el dimoni” que du dins. Al US Open 2019 les seves topades amb els aficionats novaiorquesos eren el pa de cada dia, sobretot des que els va ensenyar el dit de manera dissimulada, tot i que es va veure al videomarcador. Li havien reprovat el seu mal comportament amb un aplegapilotes i a Medvédev, els sermons morals no fan per ell. Fins i tot sense gent a la grada va trobar bocs expiatoris en l’últim Roland Garros quan va demanar silenci a uns treballadors per fer soroll.

Ahir es va molestar perquè Alcaraz li va trencar el servei quan servia per guanyar el primer set. Amb el contrabreak de després va desafiar el públic posant-se la mà a l’orella. “Tanta eufòria, per què?”, va semblar que es preguntava.

El rus va decidir deixar de celebrar victòries i títols a partir d’un incident amb la grada en un US Open

El gest va ser descortès, però no va sobrepassar els límits de Wimbledon 2017, quan va llançar monedes a la jutgessa de cadira per considerar-la parcial. El número dos del món no va celebrar la victòria d’ahir en segona ronda. De fet, no les celebra des d’aquell lleig episodi a Flushing Meadows. Ni es va immutar quan l’any anterior es va graduar com a mestre en les ATP Finals. El compte pendent continua sent un Grand Slam. Assegura que l’herba és la seva superfície preferida perquè s’adapta bé al seu joc i perquè aprecia “asseure’s a la gespa”. “No et cal una cadira, és relaxant”. Va triomfar a Mallorca fa uns dies. No seran aquestes les seves últimes paraules a Londres.

El factor de sostenibilitat va congelar durant setmanes el tancament de l’acord sobre el primer paquet de mesures en pensions i amenaça amb protagonitzar també la segona tanda de negociacions. El pacte, rubricat ahir oficialment pels agents socials a la Moncloa en presència del president del Govern central, Pedro Sánchez, estableix la derogació del corrector per a les noves pensions dissenyat per l’executiu de Rajoy i la seva substitució per un nou mecanisme que s’ha de començar a negociar immediatament. Poc abans de la firma de l’acord, el ministre d’Inclusió, Seguretat i Migracions, José Luis Escrivá, va avançar ahir que el nou factor es traduirà en un “ajust bastant moderat” que haurà d’afrontar en exclusiva la generació del baby boom. Escrivá va apuntar que aquest nombrós grup de treballadors que a mitjans d’aquesta dècada començaran a jubilar-se hauran de treballar “una mica més” si no volen patir una retallada a la seva pensió. “Uns mesos”, va apuntar el ministre posteriorment en una trobada organitzada per eldiario.es.

A la Seguretat Social insisteixen des de fa temps que la correcció que suposarà el denominat mecanisme d’equitat intergeneracional tindrà un abast petit entre els nous jubilats. Segons figura en l’acord sobre el primer bloc de la reforma de pensions, Govern i agents socials tenen fins al proper 15 de novembre per provar de concretar aquest nou mecanisme. En cas contrari, serà l’Executiu que incorporarà al tràmit parlamentari la seva proposta, ja que, com la resta de la llei, hauria d’entrar en vigor abans que acabi l’any. Escrivá va defensar ahir a TVE el caràcter temporal de la mesura i la va vincular al fet que la generació del baby boom és molt més àmplia que la posterior i, per tant, “tensarà” els comptes de la Seguretat Social fins al 2050.

Atès que el Govern espanyol s’ha compromès a posar en marxa aquest mecanisme d’ajust per a nous jubilats el 2027 –en aquell moment, l’edat ordinària de jubilació arribarà als 67 anys–, en principi serien afectats els treballadors nascuts entre el 1960 i el 1975. Igual com ocorre amb altres mesures, com l’increment de la penalització per als ocupats amb salaris més elevats que vulguin jubilar-se de forma anticipada, està previst que la implantació del mecanisme d’equitat sigui gradual i s’allargui diversos anys.

Els primers detalls sobre la proposta d’Escrivá van ser rebutjats pels representants dels agents socials. Poc després de participar en la firma oficial de l’acord a la Moncloa, els secretaris generals de CC.OO. i UGT van qualificar d’imprudents les declaracions del ministre d’Inclusió i Seguretat Social. “No hi ha cap proposta sobre la taula. El compromís és negociar-ho, evidentment”, va assenyalar Sordo, mentre va defensar que l’aposta dels sindicats és que la generació del baby boom tinguin pensions “equivalents a les que avui dia estem sufragant” i que s’haurà d’augmentar la despesa per garantir aquesta suficiència de les prestacions. Per la seva banda, Álvarez va remarcar que la posició dels sindicats majoritaris en la pròxima negociació del mecanisme d’equitat “no anirà per aquí”. Així mateix, va qualificar de “gran hipocresia” plantejar “una divisió entre pensionistes futurs i actuals”.

El ministre avança un “ajust moderat” quan es jubilin els nascuts entre 1960 y 1975

Els agents socials avisen que la segona part de la negociació serà encara més complicada