L’OCDE pacta un impost de societats global del 15%

L’acord lliga també curts els grans gegants digitals

No fa tant semblava impossible i ja està. Els països continuaran competint per tenir les millors empreses, atreure inversions i retenir el talent, però en bon combat. O, almenys, amb una fiscalitat mínima. Ahir es va assolir un acord històric en el marc de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) pel qual 130 països es comprometen a establir un doble sistema impositiu sobre els beneficis de les empreses i un tipus mínim del 15% per a societats.

L’èxit és indubtable i ajudarà, si la implementació va segons el previst, a afavorir la competència en un terreny de joc una mica més homogeni –a part de la fiscalitat, hi ha molts altres factors que incideixen en els costos– mentre s’incrementa la recaptació fiscal. Només nou països dels 139 membres de l’anomenat arc inclusiu, en el qual s’ha desenvolupat la negociació, han quedat al marge d’aquest compromís, i s’espera que una part s’hi sumi d’aquí al mes d’octubre, quan es finalitzi.

La solució s’assenta sobre dos pilars perquè les grans multinacionals paguin impostos a tots els països on exerceixen les seves activitats, al marge que hi tinguin o no seus socials, i això mitjançant un mecanisme estàndard de gravàmens i un dispositiu per a la distribució dels diners obtinguts. El secretari general de l’OCDE, Mathias Cormann, va subratllar ahir que “després d’anys de treball i de negociacions intenses, aquest paquet històric de mesures garantirà que les grans empreses multinacionals paguen la seva justa contribució en impostos a tot el món”.

Cormann va insistir que aquest acord no pretén acabar amb la competència fiscal entre països, sinó “limitar-la” mitjançant regles multilaterals, i “té en compte els interessos de totes les parts, inclosos els de petites economies i països en desenvolupament”. També va afirmar que convé que ara això es tradueixi en “un acord final” d’aquí a finals d’any, com s’havia previst. La victòria no ha estat completa i, en el cas europeu, és molt significativa la negativa d’Irlanda a renunciar al seu dúmping fiscal, aquella tributació tan favorable a les empreses i que li ha valgut per atreure inversions per centenars de milers o potser bilions d’euros en el passat. Entre els països que no s’hi han sumat hi ha les Barbados, Estònia, Hongria, Kènia, Nigèria, el Perú, Sri Lanka i Saint Vincent i les Grenadines.

El ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, va explicar ahir que ha parlat amb alguns dels seus homòlegs de països importants, com la secretària del Tresor dels Estats Units, Janet Yellen, i que no “escatimaran esforços per convèncer els últims països reticents”. Le Maire va recalcar que el compromís és “una solució pragmàtica” que permetrà que “tots els grans grups digitals, sense excepció”, quedin coberts pel nou dispositiu fiscal de manera que tots pagaran “la seva justa contribució” allà on tenen negoci. El ministre va explicar que el seu país espera rebre, gràcies als dos pilars, entre 5.000 i 10.000 milions d’euros anuals. La pròxima etapa, a finals de la setmana vinent, és la reunió de ministres de Finances del G-20, on s’hauria de ratificar el nou dispositiu.

A Europa, destaquen les absències d’Irlanda, un gran pol d’atracció de les empreses per la seva fiscalitat, i d’Estònia