La Vanguardia (Català-1ª edició)
La fascinant poesia visual de Dimitris Papaioannou omple d’art el Grec
Va ser una de les sensacions del Grec 2017 amb The great tamer (El gran domador), la història humana explicada a través de les grans imatges de la història de l’art. Convertides en un teatre molt físic, sense paraules. En una dansa plena de cossos esculturals nus que tant es convertien en La lliçó d’anatomia de Rembrandt com en una pietà on la Verge era una astronauta. I ara Dimitris Papaioannou (Atenes, 1964) torna diumenge al Grec, al Mercat de les Flors, convertit en un astre global i amb nou muntatge, Transverse orientation.
El títol, orientació transversal, al·ludeix, diu, “al GPS que tenen les arnes i que les guia cap a la llum”. Una metàfora de l’orientació a l’espiritualitat en una obra que, al ritme de Vivaldi, viu una desfilada de poderoses imatges. De Picasso i Botticelli a Magritte, De Chirico i Kounellis per parlar de la naturalesa humana, la lluita entre generacions i l’arcaica energia masculina que necessita ser domada.
Papaioannou recorda que a les seves obres comunica sense paraules i ha d’utilitzar arquetips que treu de la biblioteca visual humana, de la història de l’art, de com els han cristal·litzat els grans artistes. Com el toro que apareix al muntatge, arquetip, diu, de la primitiva energia masculina desenfrenada. Mentre que l’aigua és l’energia creativa de l’univers femení. A la peça, subratlla, juga amb la idea del Minotaure i Teseu, una generació jove matant l’anterior, lluitant per sobreviure, però no és tan fàcil, diu, perquè el Minotaure encara és a la ment del jove.
I apunta que “aquesta força arcaica masculina que està sent domada és una manera de transformar el passat en futur”. I aclareix que parla així “del meu pare i els homes que conec, del que jo havia de ser, de tota una civilització que està canviant. Estic treballant en el canvi, però també aprecio l’energia del passat”.c