La Vanguardia (Català-1ª edició)
Politt els deixa clavats
Etapa 12 Escapada i victòria alemanya davant un sorprès Imanol Erviti, que acaba segon. El grup principal s’ho pren amb calma i apareix a gairebé 16 minuts
Guió de llibre ciclista a la dotzena etapa del Tour, amb final a Nimes, on es va imposar l’alemany Nils Politt, del Bora, després de desempallegar-se dels seus companys d’escapada. Un dia tranquil per al gran grup, que es va presentar a la meta amb un retard de gairebé 16 minuts, i lluita només per la victòria parcial, que va somriure a aquest especialista de clàssiques nascut a Colònia fa 27 anys, un corredor d’1,92 metres que havia estat segon a Roubaix i cinquè a Flandes abans d’aconseguir en aquest Tour la victòria que ell mateix va definir com la més important de la seva carrera.
Després d’una sortida esbojarrada amb ventalls que es van resoldre sense conseqüències, la cursa es va estabilitzar quan es va formar una fuga de tretze corredors, entre els quals destacaven noms com el d’Alaphilippe, un bellugadís que es fica en totes, el veterà Greipel, una presència doble del Lotto, amb l’australià Harrison Swenny i el belga Brent van Moer, i la inclusió d’Imanol Erviti. No ho va fer malament el pamplonès del Movistar, un expert gregari de 37 anys (i dotze Tours) que al final es va haver de conformar amb la segona plaça a la meta.
“Una rematada al pal”, va comentar somrient Erviti. “Estic trist i content, a un gregari poder disputar una etapa del Tour no li passa cada dia. Però quedar-se tan a prop pica. No tenia pensat anar a la fuga, ha sortit així. L’atac de Politt ha estat qüestió de cames, jo anava al límit. Simplement ha guanyat el més fort”.
La decisió de l’etapa es va jugar als quilòmetres finals. Primer quan es va trencar l’escapada i es van destacar quatre corredors. Hi havia Politt i Erviti, però també Küng, un enemic de mal auguri per la capacitat rodadora per a la resta del grup, i Sweeny, que ho va donar tot amb un potent atac a 15 quilòmetres del final. Així va quedar tallat Küng i possiblement el trio restant va respirar de tranquil·litat.
Però faltava el cop net, directe, de Politt. Va ser a 12 quilòmetres de Nimes. Es va deixar caure lleugerament i des del darrere es va escorar a la dreta de la carretera, es va llançar amb decisió i
Erviti: “Estic trist i content; a un gregari disputar una etapa del Tour no li passa cada dia”
va sorprendre els companys d’escapada. Quan Erviti, massa preocupat per Sweeny, va voler reaccionar i potser donar el cop de gràcia a l’etapa ja era massa tard.
“Objectius ara? Continuar treballant per a l’equip. Per a això vam venir, i continuarem fent el màxim per ajudar l’Enric [Mas] i fer un bon Tour”, va comentar Erviti amb l’elegància habitual.
En el seu balanç del dia Pogacar va dir que va mantenir el control des del principi: “Amb l’equip hem anat sempre al davant i ni m’he adonat que hi havia talls pel vent”, va assegurar. I va esquivar analitzar que, segons li van indicar, abans del Tour una enquesta a Eslovènia mostrava un 80% de suport a Roglic i un 20% a ell. “No ho sé, no segueixo gaire les xarxes socials ni passo gaire temps a Eslovènia. El que sí que sé és que vaig disputar la volta al meu país i m’animaven, i que aquí al Tour veig moltes banderes eslovenes i sento com canten el meu nom, cosa que agraeixo, per descomptat”.c