La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els libanesos paguen la factura del bloqueig polític i la crisi financera
Les ambaixadores de França i els EUA busquen juntes la implicació de Riad
Mentre la lliura libanesa està en mínims històrics i continua sense tocar fons, es multipliquen els gestos per intentar salvar el Líban de l’abisme.
La crisi ha llançat la meitat de la població per sota del llindar de la pobresa, i aquesta setmana aterrava un avió de Qatar amb setanta tones d’aliments. No per a la seva distribució per l’exèrcit, sinó per alimentar el mateix exèrcit i la policia.
El dijous les ambaixadores de França i dels Estats Units a Beirut, Anne Grillo i Dorothy Shea, van anar conjuntament a Riad per intentar que l’Aràbia Saudita es torni a implicar en la sort del país dels cedres. La visita va ser acordada a la cita que els ministres d’Exteriors dels tres països rics van tenir al marge de l’última cimera del G-20.
Aquesta mateixa setmana, mentre el primer ministre libanès en funcions, Hasan Diab, atribuïa la crisi que “el país està sota setge”, Grillo replicava que “la responsabilitat és de la classe política”. Més diplomàtica que el president francès, que els va dir en el seu dia: “Feu vergonya”.
També Riad ha deixat clar que el seu paper de valedor incondicional de l’Estat libanès pertany al passat. Ni tan sols el líder sunnita, Saad Hariri, fill de l’assassinat Rafik Hariri, no es deslliura del rodet saudita. I després de nou mesos sense aconseguir tancar la seva investidura, Hariri podria llançar la tovallola ben aviat.
L’escenari que s’obriria és incert. Mentre alguns partits demanen un avanç electoral, d’altres fins i tot dubten que es pugui complir el calendari previst, el maig del 2022.
Juga en contra seu la dificultat de pactar una nova llei electoral que trenqui amb l’actual clientelisme sectari, denunciat en les manifestacions anteriors a la pandèmia.
Des d’aleshores, les coses han anat a pitjor. La que va ser una de les claus del model libanès, l’ancoratge de la seva divisa al dòlar durant tres dècades, s’ha trencat a trossos. Ha passat de costar 1.500 lliures a més de 18.000.
La ració de pa subvencionat és cada cop inferior i ahir va pujar de preu per setena vegada aquest any. Ja no entren més que una mínima part de les divises a què encara ha de recórrer per importar-ho gairebé tot.
Per acabar-ho d’adobar, una tremenda explosió al port de Beirut va devastar barris sencers, el 4 d’agost, i va causar pèrdues de 15.000 milions de dòlars en un país hiperendeudat.
Cinc dies més tard, Diab presentava la dimissió, tot i que continua en funcions. Les dificultats entre Hariri –primer ministre in pectore– i el president cristià Michel Aoun s’han tornat insuperables per la rancúnia entre el primer i el gendre del segon –al capdavant del partit–, Gebran Bassil.
Els saudites estan furiosos per la inacció política i, encara més,
El Líban pateix la pitjor apagada amb el tancament de dues centrals elèctriques per manca de crèdit
pel pes que Hizbul·lah té en l’executiu. Però el càstig a aquest aliat xiïta de l’Iran, que refusa desarmar-se, l’està patint tota la societat. Una cosa contraproduent, si la supervivència de molts passa a dependre de les seves xarxes de solidaritat.
Mentrestant, els exàmens de batxillerat han estat suspesos, perquè no estava garantit el paper i la tinta per imprimir les proves, ni el professorat per supervisar-los.
Divendres, mentre les farmàcies anaven a la vaga, la companyia EDL es veia obligada a tancar les seves dues principals centrals, que subministren un 40% de l’electricitat. Tot i que hi havia al port un vaixell amb combustible per a una de les centrals, els creditors es resistien a autoritzar-ne la descàrrega.
Així que les apagades van obligar a suspendre les dues maratons de vacunació previstes per ahir. El Líban viu al dia i alguns temen menys la pandèmia que l’endemà.c