La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dos papes, un hospital
Francesc, que es recupera d’una operació de còlon, vol evitar que la seva salut es converteixi en el centre d’atenció
Fa una setmana que alguns reporters que segueixen el Vaticà observen si s’obren lleugerament les persianes de la desena planta de l’hospital Policlínic Gemelli de Roma. Concretament, les que corresponen a la zona permanentment reservada als papes, on fins i tot hi ha una uci i on es troba el papa Francesc després de la seva operació de còlon programada diumenge, de la qual ningú no sabia absolutament res abans que l’oficina de premsa del Vaticà enviés un críptic comunicat.
L’altura de les persianes de la desena planta del Gemelli és interessant perquè podria donar alguna pista sobre com es troba el Papa, després d’uns dies que el Vaticà s’ha limitat a enviar un informe diari en un breu comunicat. Dimarts el portaveu de la Santa Seu, Matteo Bruni, va explicar que havia dormit bé, havia esmorzat, llegit alguns diaris i s’havia aixecat per caminar. Dimecres va dir que el Pontífex estava commogut pels nombrosos missatges i l’afecte rebut aquests dies, i expressava la seva gratitud per la proximitat i l’oració. Dijous va donar un petit ensurt quan va dir que al vespre el Papa va presentar unes “dècimes de febre”. Per la resta, tot va com la seda: s’alimenta i camina de manera autònoma i totes les proves per descartar que tingués res més seriós han sortit bé. Fins i tot ja ha oficiat missa.
La salut del Papa és un tema, per descomptat, de gran preocupació per als fidels, que resen perquè es recuperi aviat de la mala estona a l’hospital. N’hi ha que temien que el fet que s’hagués mantingut l’operació tan d’amagat ocultés alguna cosa més seriosa. Al cap i a la fi, encara que es tractés d’una cirurgia relativament senzilla, que consisteix a extreure la porció inflamada
Com va fer Joan Pau II, avui Francesc farà l’oració dominical de l’àngelus des de l’hospital Gemelli
del còlon –una cosa molt comuna per a les persones de més edat–, qualsevol operació en un home de 84 anys és delicada.
Tot i això, la manera que Francesc té de comunicar la seva malaltia dista molt de la d’alguns dels seus predecessors, concretament de la que tenia Joan Pau II, per qui el patiment era considerat una cosa de profit espiritual per a la humanitat. Francesc ja ha deixat molt clar que no suporta el dolor i que si mor espera que sigui molt ràpid. Si bé amb el papa Wojtyla tampoc no hi havia transparència total sobre la seva salut –uns mesos abans que morís, el 2005, el seu portaveu, Joaquín Navarro Valls, explicava que després d’una traqueotomia havia esmorzat amb gana, un cafè amb llet i deu galetes–, el papa Bergoglio sembla haver decidit que el seu estat físic no ha de ser un motiu de debat.
“Ell no vol ser el centre d’atenció, pensa que els seus problemes són típics de les persones ancianes”, creu Austen Ivereigh, biògraf de Francesc. Quan Jorge Mario Bergoglio va entrar a l’hospital va ser en un cotxe petit, només acompanyat per un xofer i un fidel col·laborador, i sense aixecar cap sospita entre els que eren al centre hospitalari. En canvi, quan Karol Wojtyla va ingressar al Gemelli el juliol del 1992 ho va explicar ell mateix unes hores abans durant l’àngelus de cada diumenge. “Us explicaré un secret”, va dir el papa polonès. Totes les televisions van retransmetre en directe la seva arribada al centre.
Joan Pau II va ser en aquesta mateixa planta de l’hospital gairebé deu vegades durant els seus 27 anys de pontificat. Sempre, en aquelles ocasions, no era el Vaticà qui informava a través de butlletins, sinó els mateixos metges que el tractaven, que es van convertir en estrelles televisives. Francesc no ha tingut cap visita, que hagi transcendit. El papa Wojtyla rebia polítics, que signaven en un llibre de visitants, davant les càmeres televisives. Aleshores el vestíbul del Gemelli era un circ mediàtic, mentre que ara els reporters que esperen notícies sobre Jorge Mario Bergoglio han estat relegats a un pàrquing.
Ivereigh coincideix que “definitivament hi ha un contrast en la personalitat i l’actitud dels dos papes que es veu en com el Vaticà ha triat afrontar aquest tema”. L’expert explica que en l’època de Joan Pau II la idea del pontífex era més monàrquica, i per això tots els detalls mèdics eren considerats amb el màxim detall. “Francesc té una visió del
papat més humil. Sap que el món necessita saber que està sent operat, però no en dona gaire detalls perquè això seria un culte a la figura del Papa”, remarca.
En una cosa Francesc sí que s’assembla a Joan Pau II: també ha volgut dur a terme l’oració dominical de l’àngelus des del mateix hospital on es troba ingressat. Es tractarà de la primera aparició pública des de la seva operació i el moment que els fidels podran comprovar si presenta tan bon aspecte com diumenge, quan ningú no estava al corrent de la seva operació. És molt probable que, al marge dels metges que l’han operat, només un grapat de persones a la Santa
Seu estiguin al cas dels secrets del comunicat mèdic.
Tanmateix, el papa argentí no és una persona reticent a parlar de la seva salut. Ho va fer a bastament durant una entrevista amb el periodista i doctor argentí Nelson Castro per al seu llibre La salut dels Papes.
Com apunta Ivereigh, parlava profundament del seu historial mèdic i les seves operacions, i fins i tot en recordava els més mínims detalls tècnics. “És difícil imaginar un líder mundial parlant a un periodista sobre les seves condicions mèdiques –suggereix–. Per exemple, Joe Biden”.c
A diferència de Karol Wojtyla, el Papa argentí passa pel Policlínic amb total discreció