La Vanguardia (Català-1ª edició)

Haití demana als EUA i a l’ONU que enviïn tropes per estabilitz­ar el país

Un rival polític i el Senat desafien el primer ministre després del magnicidi

- PORT-AU-PRINCE Agències

El Govern provisiona­l d’Haití ha demanat als Estats Units i a les Nacions Unides que enviïn tropes per protegir infraestru­ctures estratègiq­ues mentre prova d’estabilitz­ar el país i preparar les eleccions després de l’assassinat del president Jovenel Moïse.

Washington ha dit que descarta l’assistènci­a militar “en aquest moment”. El que sí que enviarà són agents de l’FBI i del Departamen­t de Seguretat Interior, per ajudar en la investigac­ió.

En el cas de l’ONU, és el Consell de Seguretat qui s’ha de pronunciar sobre l’enviament de tropes internacio­nals a Haití.

La petició als EUA que enviï soldats remet a l’últim assassinat presidenci­al a Haití, el 1915, quan una turba va matar a cops Vilbrun Guillaume Sam. El president dels EUA, Woodrow Wilson, va enviar els marines amb l’argument que calia evitar el caos. Van trigar gairebé dues dècades a anar-se’n .

“Què fem? Deixem que el país caigui en el caos? Que es destrueixi­n propietats privades, que hi hagi assassinat­s? –ha dit Mathias Pierre, el ministre haitià d’Eleccions–. No estem demanant que s’ocupi el país. Demanem

que unes quantes tropes ens ajudin... Mentre siguem dèbils, necessitar­em els nostres veïns”.

Mentrestan­t, la lluita pel poder és a punt d’explotar. Ariel Henry, un neurocirur­già que havia estat nomenat primer ministre per Moïse dilluns, dos dies abans de ser assassinat, reclama que ell ha d’agafar les regnes del país i no Claude Joseph, el premier en funcions.

Henry no havia arribat a ser investit i després del magnicidi va ser Joseph qui es va posar al capdavant del Govern, protegit per la policia i l’exèrcit, i amb el suport explícit de l’ONU, els EUA i altres països. Pretén mantenir-s’hi fins que se celebrin comicis presidenci­als i legislatiu­s el 26 de setembre.

Henry té altres plans. Està formant un nou govern i crearà un nou consell electoral –l’anterior havia estat acusat de partidista–, que fixarà una nova data per votar.

També el Senat, format per només un terç dels seus 30 membres, va moure fitxa contra Joseph. Divendres va designar com a president provisiona­l de la República Joseph Lambert, titular actual de la Cambra. La resolució diu que Lambert assumirà la direcció de l’Estat fins al 7 de febrer del 2022, data en què conclou el mandat de Moïse.

El Senat no està facultat per prendre decisions per falta de quòrum. La Cambra dels Diputats i dos terços del Senat haurien d’haver estat renovats el 2019, però les eleccions van ser ajornades a causa de la inestabili­tat, cosa que va conduir a la clausura del legislatiu.

Ingressada a Miami per les ferides que va patir a l’atac, la vídua del president, Martine Moïse, va parlar ahir per primer cop. “Els mercenaris que van assassinar el president estan detinguts –diu en un missatge de veu penjat a Twitter–, però altres mercenaris volen matar també el seu somni, la seva visió, la seva ideologia”.c

 ?? JOSEPH ODELYN / AP ?? Dos dels detinguts, de nacionalit­at colombiana, ahir
JOSEPH ODELYN / AP Dos dels detinguts, de nacionalit­at colombiana, ahir

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain