La Vanguardia (Català-1ª edició)
Narcos i sants mexicans
La capella de Jesús Malverde, l’“àngel dels pobres” i “sant” dels narcos, a Culiacán, la capital de Sinaloa, potser permet entendre alguns dels matisos de la complexa relació entre pobresa, violència i delinqüència organitzada a Mèxic.
Cada deu minuts arriba una família de veïns peregrins. Fan una oració ràpida i demanen ajuda davant un ninot del bigotut Malverde que –segons la llegenda i potser la realitat– es va dedicar durant 39 anys a finals del segle XIX a atracar els rics hisendats de Sinaloa i distribuir el botí entre els pobres.
Malverde es va convertir en el principal sant dels narcos fa quatre o cinc dècades, quan la primera generació del càrtel de Sinaloa va deixar caure que una sèrie de miracles els havia ajudat amb el lucratiu tràfic de marihuana conreada a Sierra Madre. Molta gent que no té res a veure amb el càrtel porta ofrenes com bitllets de dòlar o clavells blancs. Demanen reforços emocionals o materials en la lluita diària contra la pobresa i la violència. Alguns porten fotos de les cases o les camionetes que volen comprar. Altres, fotos dels seus éssers estimats, integrants dels gairebé 20.000 desapareguts a Mèxic des de finals del 2018 (la meitat d’ells encara sense trobar).
Un de cada dos mexicans ja viu en pobresa, gairebé deu milions més que abans de la pandèmia, segons enquestes de l’Institut d’Investigació per al Desenvolupament amb Equitat. Un 36% passa gana de manera habitual i un de cada tres diu que pateix angoixa aguda per la seva situació econòmica.
Mentrestant, la violència continua traumatitzant el país. Les últimes matances a Tamaulipas, a la frontera amb Texas, han portat el nombre d’homicidis a 15.000 des de començament d’any. Cada dia es maten 75 persones a Mèxic, la majoria joves i participants de la delinqüència organitzada. No és estrany, doncs, que, a més de la capella de
Malverde, hi hagi als carrers de Culiacán diversos cenotafis d’homenatge a narcos abatuts, així com un panteó atapeït de les tombes de milers de morts d’uns vint anys.
Resar al sant dels narcos per alleujar el calvari provocat, en part, per ells mateixos pot resultar contradictori. Però els narcos sempre han tingut un doble caire a Sinaloa. La primera generació entenia la importància de distribuir part de la seva riquesa i així mantenir el suport popular. Tot i que el paternalisme del narco ja no és el que era, alguns càrtels han repartit menjar durant la pandèmia de la covid a Michoacán i Tamaulipas.
Plovia a bots i barrals durant aquesta visita, i a Sinaloa, l’estat dels onze rius, alguns van recordar els paquets d’ajuda amb la firma del Chapo Guzmán que apareixien a les barriades més pobres durant les inundacions del 2018.
Aquesta doble faceta dels narcos –crueltat psicòpata i generositat selectiva– ha donat excel·lents resultats al llarg dels anys. “La idolatria que desperten personatges com el Chapo Guzmán, Ismael El Mayo Zambada o Rafael Caro Quintero està fora de qualsevol dubte”, va dir Ismael Bojórquez, director del diari Río Doce, especialitzat a investigar el càrtel de Sinaloa. “Quan van detenir el Chapo Guzmán a Mazatlán, el 2014, milers es van llançar al carrer per demanar la seva llibertat”. El Chapo va ser empresonat després d’un judici fa dos anys a Nova York.
Per descomptat, tot això no vol dir que la gent a Culiacán estigui d’acord amb la delinqüència organitzada. El rebuig ja és total. Però hi ha els qui troben a faltar els temps de càrtels totpoderosos com el de Sinaloa. Perquè avui a
“Els narcos van ajudar Morena a guanyar a Sinaloa”, diu Bojórquez, director del diari ‘Río Doce’
Mèxic la delinqüència és tot menys organitzada.
Des de la fracassada guerra contra els narcos de l’expresident Felipe Calderón (2006-2012), l’oligopoli dels grans càrtels ha donat pas a un model fragmentat de subcontractació del crim. “Hi ha moltes organitzacions o cèl·lules delictives locals i regionals”, va dir Eduardo Guerrero, consultor en seguretat entrevistat al diari Reforma.
Darrere d’aquestes grans guerres per les rutes del narcotràfic apareixen grupuscles múltiples a quin més sàdic, en una àmplia gamma d’activitats delictives, des de l’extorsió de petits comerços fins al tràfic de refugiats que busquen asil als EUA, l’exportació de metamfetamines (cristall) i opiacis, la venda local de cocaïna o el segrest. Controlen també negocis menys atractius per als televidents de Netflix; “Els chapitos (els nets del Chapo Guzmán) han entrat al mercat d’ous a Culiacán", diu Bojórquez.
El cap de setmana passat, el president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, va visitar dues de les rutes més disputades pels narcos als estats veïns de Sinaloa i fronterers amb els EUA: Baixa Califòrnia –on avança Nova Generació, el nou càrtel Jalisco– i Sonora, on cinc escissions del càrtel de Sinaloa es disputen les rutes de la droga.
El president va reafirmar el seu missatge central: que la delinqüència és el resultat de la marginació social d’amplis segments de la joventut mexicana i de la falta d’alternatives en l’economia legal. Va inaugurar diversos centres socials i poliesportius així com noves casernes de la Guàrdia Nacional, una nova força de seguretat militaritzada que ell mateix va crear després d’assumir la presidència a finals del 2018.
“Amb una mà estem ajudant els joves perquè no siguin enganxats a la delinqüència”, va dir a Tijuana amb referència als programes federals de creació d’ocupació juvenil. “Amb l’altra, estem creant institucions incorruptibles (sic) com la Guàrdia Nacional”.
López Obrador evita el llenguatge bel·ligerant de la guerra contra la delinqüència utilitzat per presidents anteriors. L’octubre del 2018, quan centenars de chapitos armats fins a les dents van prendre els carrers de Culiacán després de la detenció del fill del Chapo Guzmán, el president va donar l’ordre de posar en llibertat el jove narco per evitar un bany de sang. López Obrador fins i tot va estrènyer la mà a la mare del Chapo durant una visita a Culiacán l’any passat. Pretén reduir el nombre de delictes violents que afecten la població civil sense declarar la guerra contra els narcos. El seu eslògan electoral va ser: “Abraçades i no trets”
Després de les eleccions del 6 de juny va afirmar que “la delinqüència organitzada va fer en general bondat” durant la jornada electoral, en què el partit de López Obrador, Morena, va aconseguir el govern d’11 nous estats. Això malgrat que Río Doce havia publicat un impactant reportatge sobre el segrest d’una desena de líders de la campanya del Partit Revolucionari Institucional (PRI) a Sinaloa per presumptes narcos de la banda dels chapitos. “Els narcos van ajudar Morena a guanyar a Sinaloa”, afirma Bojórquez.
Alguns analistes creuen que López Obrador ja tempteja adoptar un pla de “pacificació”. Ja amb el poder consolidat en els estats més violents, el pla “consistiria a negociar noves regles amb els diferents càrtels de droga (...) una negociació Estat-màfia”, afirma Anabel Hernández, autora de Los señores del narco. El càrtel de Sinaloa seria el principal interlocutor en aquesta estratègia, segons Hernández. “És bastant probable que estiguin parlant amb els de Sinaloa”, diu també Bojórquez.
La delinqüència ja està tan atomitzada que els negociadors de López Obrador difícilment trobarien amb qui pactar la pau. És més, els delinqüents estan prenent les regnes de la política municipal. “Primer controlen la policia, després recursos humans per ficar la seva gent en les administracions, després obres públiques i tresoreria”, diu Bojórquez. “És igual que la Cosa Nostra”. Només que no hi ha un padrí amb qui negociar.
L’altra pota del pla de López Obrador, la creació d’una força de llei i ordre “incorruptible”, també té un inconvenient. S’assembla a la militarització de Calderón, que va acabar per disparar el nombre d’homicidis. Ja són més de 100.000 efectius de la Guàrdia Nacional a 248 casernes a l’ample del país. Vehicles blindats amb guàrdies en uniforme camuflat armats amb potents metralladores recorren estats com Sinaloa i Baixa Califòrnia. Però “ningú no se’n fia”, diu Bojórquez.
Hi ha dades que fan pensar que les noves institucions no són precisament incorruptibles. Segons un nou informe del Centro Prodh, ja s’han produït 62 denúncies contra la Guàrdia Nacional per detenció arbitrària, set per tortura, 57 casos de tractes degradants, assassinat i desaparició. És més, el general David Enrique Valverde, responsable de la unitat d’afers interns del cos, va estar a càrrec de la vigilància de la presó a Ciudad Juárez el juliol del 2015. Va ser el mes en què es va escapar, després de cavar un túnel, el mateix Chapo. Molts creuen que només va ser possible gràcies a la complicitat del general Valverde. Tret que fos un miracle de Jesús Malverde.
“Incorruptibles” Inauguració d’una caserna de la Guàrdia Nacional, cos “incorruptible”, diu López Obrador