La Vanguardia (Català-1ª edició)
Unides Podem va pactar amb Sánchez conservar les seves carteres i l’alineació
El president va abordar la remodelació amb Díaz, que va ratificar tots els ministres
La gran remodelació de l’Executiu no arriba als ministeris d’Unides Podem. L’única que es veu afectada és la vicepresidenta de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, que passa a ser vicepresidenta segona, amb la sortida de Carmen Calvo. Que la crisi de Govern no afectés les carteres d’Unides Podem va ser decisió expressa de l’espai polític, que va reivindicar els seus propis temps. El president Pedro Sánchez va abordar amb Yolanda Díaz l’ambiciosa remodelació dies enrere i va convidar la vicepresidenta a fer algun canvi en l’alineació de ministres d’Unides Podem, però des de l’espai lila consideren que la seva pròpia crisi de Govern va ser el març passat, quan el vicepresident Pablo Iglesias va deixar el Consell de Ministres, Díaz va assumir la vicepresidència i Ione Belarra es va convertir en ministra de Drets Socials. Les fonts consultades coincideixen que Sánchez no va pressionar, va respectar l’autonomia de l’espai polític i divendres va informar Díaz sobre l’abast de la remodelació i l’acord amb les actuals carteres i titulars. Díaz va fer ahir a Twitter una valoració positiva dels canvis i el compromís de tots amb el mandat electoral del 2019.
Sobre els nous nomenaments, Unides Podem prefereix ser prudent i tampoc no hi ha una prevenció singular per l’ascens a la vicepresidència primera de
Nadia Calviño, amb qui els ministres de Podem han tingut uns quants estira-i-arronsa, perquè creuen que tant la seva actitud com la seva capacitat per resistir-se a algunes mesures no canviaran substancialment per l’esglaó que puja en l’escalafó –o sigui, que serà el mateix maldecap per a ells que ha estat des de la seva presidència de la Comissió Delegada d’Afers Econòmics– i que, en tot cas, puja un esglaó alhora que el puja la mateixa Díaz.
Hi ha, però, molt d’interès a saber com actuarà la nova ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, respecte a la negociació pendent de la llei d’Habitatge. El motiu és que Raquel Sánchez és l’alcaldessa de la localitat de Gavà, on, per ser zona de preus tensionats, s’està aplicant el control de lloguers de la llei catalana, que ha aconseguit una baixada dels preus d’un 8,3% el primer any d’aplicar-se.
D’altra banda, algunes fonts del partit temen que el reforçament del PSOE orgànic –que en bona mesura es va oposar al pacte de coalició– dificulti el funcionament de l’entesa, en bona mesura greixada per la presència del cap de gabinet, Iván Redondo. Tampoc no falten els que interpreten la sortida de Carmen
Els aliats es mostren prudents sobre els canvis i confien en la lleialtat de tots al pacte de Govern
Calvo com una victòria del feminisme, després que la vicepresidenta primera mantingués bloquejada durant mesos la llei trans que impulsaven la ministra d’Igualtat, Irene Montero, i el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, i que finalment va passar pel Consell de Ministres fa dues setmanes. Però uns i altres, tant al Govern com als partits, coincideixen que és aviat per llegir el sentit dels canvis decidits pel president, tant la seva intenció com els seus efectes, i confien en la lleialtat de tots al programa pactat el gener del 2020.c
Ps’ha guanyat fama d’implacable durant una carrera política en què no l’hi han posat fàcil, començant pels seus. Malgrat que els seus col·laboradors més pròxims aprecien en ell un tracte afable, al president no li tremola el pols quan es tracta de desprendre’s de qualsevol, per més que hagin compartit penes i alegries i forjat una relació aparentment íntima. Fidel a la prerrogativa que dicta que els canvis de govern són l’instrument més discrecional d’un president, Sánchez ha mantingut en secret les seves intencions i ha sorprès fins i tot el seu cercle més proper amb uns canvis que no es limiten a alguns ministeris, sinó que afecten el seu nucli dur. Sembla que Sánchez digui que aquí ningú no està fora de perill. Que només ell porta les regnes, per més que alguns vagin pregonant que cada dia li xiuxiuegen coses a cau d’orella. El president s’ha desprès de cop dels dos perfils més polítics de l’Executiu, que a més l’han acompanyat des del primer dia que va trepitjarlaMoncloa, i
i del seu assessor àulic,
El seu era un Govern pensat per al lluïment, amb tècnics i especialistes sectorials, que volia donar una imatge de rigor i coneixement. Aquest va ser el seu objectiu quan va arribar a la Moncloa després de la moció de censura i després de les eleccions, amb el govern de coalició. En aquell gabinet, quan calia llançar missatges de pes polític portava la veu cantant. Pel PSOE, només Calvo i Ábalos podien assumir aquesta responsabilitat. Així ha passat, per exemple, amb la defensa dels indults als presos del procés fa uns dies. Prescindir d’aquests pesos pesants comporta un risc.
Alhora, al nucli de la Moncloa, el seu cap de gabinet, Iván Redondo, i el secretari general de Presidència,
n’han estat els pilars. El primer gestionant el relat polític i l’estratègia comunicativa. El segon a la sala de màquines, l’home a l’ombra per resoldre els embolics més espinosos. Doncs bé, Redondo també abandona el càrrec. En aquest cas assegura que la seva sortida és voluntària, i en el d’Ábalos hi pesen qüestions personals, però a tots dos els va sorprendre la decisió, ja que Sánchez no els havia enviat senyals anticipades de la seva sortida imminent. En substitució de Redondo el president situa que va ser secretari general del PSOE amb
López és el que es podria anomenar un professional del partit. Precisament,
el poder adquirit per Redondo, un independent, a la cuina de la Moncloa havia aixecat força suspicàcies al PSOE. I aquí tenim una pista de les intencions de Sánchez. El canvi de govern conté un gir cap al partit, la màquina necessària per guanyar eleccions.
El president es queda amb Bolaños al costat, que ascendeix a ministre de Presidència i Relacions amb les Corts. Militant socialista de la seva plena confiança per coordinar els ministres i liderar les negociacions amb altres partits, necessàries en un govern de coalició i amb una majoria parlamentària precària.
Per tant, no és un ajustament de ministeris, un simple retoc. El canvi executat per Sánchez està impel·lit per dues palanques: el gir cap al partit i un canvi d’imatge. Totes dues amb la mateixa intenció: preparar les generals del 2023.
La maquinària electoral també inclou el PSC. Els socialistes catalans augmenten la seva quota al Govern central.
passa del Ministeri de Política Territorial al de Cultura i Esports. I l’alcaldessa de Gavà, ,una persona apreciada per ,serà ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, una cartera considerada d’Estat i amb un potencial d’influència territorial important gràcies al repartiment d’inversions. El missatge és que Illa manté la influència a la Moncloa. Ell i el president consideren que la batalla dels pròxims dos anys a Catalunya no serà el referèndum d’autodeterminació que reclama l’independentisme, sinó la gestió, les inversions i l’economia. El PSC té peons en diversos llocs que afecten interessos catalans, des de Renfe fins a Aena, passant per Indra o ara Foment. L’objectiu és que Illa faci d’enllaç entre sectors econòmics de Catalunya i el Govern espanyol.
Pel que fa a la imatge, capitalitzarà el missatge de la recuperació. Però Sánchez també ha incorporat diverses dones joves, algunes d’elles alcaldesses. Per definir-les, ahir va insistir en dos termes, el de “proximitat” als ciutadans i el de “compromís social”. La idea del president és refrescar la imatge de l’Executiu, amb perfils sense passats conflictius ni dogmàtics. Una premissa en què no encaixava Calvo. D’aquí ve que una de les triades, ,alcaldessa de Puertollano, es converteixi en portaveu. És una decisió que també pretén erosionar Unides Podem i la seva estrella ascendent,
Amb aquests elements, Sánchez ha conclòs la primera part de l’operació Renove. La segona arribarà a l’octubre, al congrés del PSOE, en què
es perfila com a peça clau. Una vegada modernitzat el Govern i el partit, Sánchez mirarà de rendibilitzar la recuperació econòmica i de capgirar les enquestes, ara adverses, per decidir si convé un avançament i fer coincidir les generals amb les municipals de la primavera del 2023 o bé esgota la legislatura fins a finals d’aquell any.
El president es mostra implacable i no dubta a desprendre’s de col·laboradors estrets
El PSC guanya quota amb un ministeri de pes com el de Transports com a manera de reforçar Illa a Catalunya