Pedro Sánchez remodela el seu equip

Pedro Sánchez va sorprendre ahir amb una profunda remodelació de l’Executiu, en la qual va rellevar els titulars de vuit ministeris, entre ells la vicepresidenta primera i ministra de Presidència, Carmen Calvo, i el ministre de Transport, José Luis Ábalos, número tres del PSOE. A aquestes baixes cal afegir-hi la d’Iván Redondo, director del gabinet i principal estrateg del president.

Aquesta remodelació s’esperava per a la tardor. La precipitació ens indica que Sánchez té pressa per girar full d’una etapa marcada per la pandèmia i, en l’últim tram, per la concessió dels indults del procés. Queden dos anys i quatre mesos per a les generals del novembre del 2023, i el Govern espanyol s’ha de centrar en una excel·lent administració dels fons estructurals europeus, d’importància decisiva per al país.

Entre les baixes de la remodelació n’hi havia algunes de cantades, com la del ministre de Cultura i Esport, J.M. Rodríguez Uribes, que ha mostrat una empatia deficient amb el seu sector i ha ensopegat sovint. D’altres no ho eren tant, però han afectat ministres a qui podrien atribuir-se crisis viscudes al gabinet. Per exemple, la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, que no va saber evitar un xoc greu amb el Marroc. A Carmen Calvo, vicepresidenta primera i ferm suport del president en diverses batalles, li va guanyar la mà la ministra d’Igualtat, Irene Montero, en la ja aprovada llei trans. A Ábalos, que deixarà el ministeri i la secretaria d’organització del PSOE, se li va atribuir en part el fiasco socialista a les autonòmiques madrilenyes. També ha causat certa sorpresa la caiguda de Redondo, que sense ser membre del Govern acumulava molt poder, i la seva sortida es veu com una concessió a sectors del PSOE molestos pel seu ascendent sobre Sánchez.

Per afrontar la segona part del seu mandat, el president ha promogut a vicepresidenta primera Nadia Calviño, situada a l’ala dreta de l’Executiu, apreciada pels mercats, amb llarga experiència europea, que potser contribuirà a atendre les exigències comunitàries en matèria de contenció de la despesa i, d’altra banda, a greixar les relacions amb Brussel·les en dies crucials per a la recuperació econòmica després de la pandèmia. D’altra banda, el president ha convertit Félix Bolaños en ministre de Presidència i pràcticament el seu home de màxima confiança. Així mateix, ha apostat pel poder municipal, promovent a la condició de ministres tres alcaldesses. I ha reforçat la quota femenina, formant un Govern en el qual hi ha catorze dones i vuit homes. D’altra banda, ha mantingut els cinc ministres d’Unides Podem (UP) als seus càrrecs, malgrat les seves diferències amb algun d’ells. És una manera d’evitar problemes en la coalició amb UP que, tot i això, confereix una pàtina pròpia d’una altra època als qui es mantenen en bloc en un Executiu tan àmpliament renovat.

Pedro Sánchez va presentar ahir la remodelació com una aposta per la recuperació, la joventut –la mitjana d’edat ministerial baixa cinc anys– i la proximitat, per afrontar les eleccions amb opcions d’èxit. Però perquè això passi no en tindrà prou amb refer el Govern. Haurà de fer una gestió excel·lent dels fons europeus, haurà de ser just en el repartiment d’inversions, haurà de progressar en la negociació amb la Generalitat, haurà de renovar les pèssimes relacions amb l’oposició –que ahir va tornar a demanar dimissions– per afrontar la renovació del poder judicial, i d’altres, i haurà d’evitar picabaralles amb els socis al Govern de coalició. Els dos anys vinents són clau per a Espanya, i ahir Sánchez en va empunyar les regnes amb decisió renovada.c

El nou Executiu ha d’impulsar el president en la segona i crucial fase del seu mandat