Compartir les vacances

Amigues i desconeguts, companys i anònimes que ja sou de vacances: no cal que ens ho refregueu pels nassos a través de les xarxes socials. Vivim temps complicats, entenc que vulgueu compartir la incomparable felicitat del descans. Però la veritat és que els vostres peus damunt la sorra són poc estètics, i també és lleig mostrar-nos el mojito vora la piscina, o les vistes des del jardí del xaletarro que heu llogat.

Compartir és un concepte trampós que ens han colat perquè indiquem quina és la nostra ubicació, donem la cara a les selfies, expressem opinions, assenyalem el que ens agrada, denunciem el que no i, en definitiva, perquè exposem la nostra intimitat amb la mateixa alegria amb què, fa anys, alguns donaven la torrada als amics, en mostrar-los –durant hores– les diapositives del darrer viatge que havien fet. Només que ara, a escala global i en directe.

Compartim la música a les plataformes,

Viviu cada instant en comptes d’esventar-lo en instantànies a l’espera de ‘likes’

compartim escenes familiars, compartim ocurrències o articles com aquest. I d’aquesta manera els altres poden compartir els seus judicis respecte d’això. Tothom té dret de fer-ho. Però, cal? I tant que sí, ens han ensenyat que si no comparteixes ets egoista. És ben sabut que quedar-t’ho tot per a tu resulta perjudicial, per contenció o per empatx. Siguem generosos.

Tot i que, en fi, compartir no és el mateix que publicar. De fet, el que en diuen compartir s’assembla més aviat a promocionar, a vendre. Cada paisatge que difoneu, cada somriure que pujau a la xarxa, us converteix en persones anunci. ¿I hi ha res més molest que els talls publicitaris? També allà se’ns mostra una versió falsejada de la realitat, amb platges verges i famílies perfectes que són pur postureig.

Per això, amics i desconegudes, companyes i anònims, de debò: guardau les fotos per veure-les en el futur i poder recordar aquests bons moments. Viviu cada instant en comptes d’esventar-lo en instantànies a l’espera de likes sense valor. Mirau les coses amb els vostres ulls, i no a través de les pantalles i la reacció dels altres. Desconnectau. I, sobretot, no digueu que compartiu les vostres vacances; únicament feis ràbia i enveja als qui no les han començat. (Nota a mi mateixa: llegir això a l’agost).c