La Vanguardia (Català-1ª edició)
Maltractament per substitució amb etiqueta de gènere
La violència vicària, en l’àmbit de la violència de gènere, és l’ús “dels fills o filles com a instruments per fer mal a la mare o a la parella”. Així defineix aquesta conducta masclista la Delegació del Govern central contra la Violència de Gènere. Estan estudiats, així mateix, comportaments que ajuden a identificar aquesta modalitat de maltractament, com ara utilitzar els nens per fer mal, amenaçar d’emportar-se’ls o de no veure’ls mai més, amenaçar de matar aquests menors per fer “mal on més en fa” , utilitzar-los en el moment de recollida o tornada del règim de visites per insultar, humiliar-les o amenaçar les mares o parlar malament d’ella en presència dels nens o persones de l’entorn.
El terme vicari fa referència a aquest adjectiu que assenyala una cosa que substitueix una altra cosa o persona. Per tant, es tracta d’una violència per substitució. Com que l’agressor, quan es parla de violència de gènere, ja no té accés a la mare dels nens, utilitza aquests menors com a “armes” per continuar perjudicant la dona. Tanmateix, el terme de violència vicària per referir-se a aquestes conductes masclistes comeses a través dels fills sembla tenir més acceptació social que no pas efectivitat als tribunals. Fins ara són comptades les sentències sobre crims de menors perpetrats pels seus propis pares i els casos dels quals van ser instruïts per jutjats de violència contra la dona. Per bé que sí que s’està avançant en la prevenció d’aquestes conductes que amaguen una revenja masclista, atès que ara es planteja que se sigui molt més acurat als tribunals a l’hora de permetre que aquests agressors masclistes puguin continuar gaudint sense cap control de la companyia dels fills.
I un altre debat ara més viu que mai: Què passa quan el crim el comet la dona? Ha passat amb la Yaiza, assassinada per la seva mare a Sant Joan Despí per mortificar el pare. Cada vegada són més els que consideren que aquestes conductes també són violència vicària.