Ayuso vol tenir la seva TV3

Al seu dia Ayuso va declarar, molt contrariada, que “soc l’única presidenta amb una televisió autonòmica en contra seu”. Lloat sia Déu. Ayuso somiava ser com el president de la Generalitat de Catalunya, amb tele autonòmica a favor. Una tele que repeteixi cada dia que el malvat és un altre: “L’Estat espanyol” (ho afirmen opinants i entrevistats a TV3), “el Govern comunista d’Espanya” (ho afirmaran opinants i entrevistadors a Telemadrid). Doncs sí: aquesta setmana Ayuso s’apropia de Telemadrid. Utilitzarà la seva majoria d’escons autonòmics per quedar-se amb una tele autonòmica amb un director que era designat –des del 2015– per una majoria qualificada de 2/3 dels escons autonòmics. S’ha acabat, això! Ayuso liquida aquesta garantia d’acords i equilibris i imposa en lectura única (un pim-pam sense debat) una reforma segons la qual el director de la tele serà designat... per majoria simple (o sigui: ella). Fi. Fi dels contrapesos, acords, equilibris i equidistàncies (sempre fèrtils!) que demana una majoria qualificada, sempre de més qualitat democràtica. Aquesta setmana la presidenta Ayuso emularà el president de la Generalitat: ja podrà nomenar al seu Vicent Sanchis i tenir ara la seva tele. Catalunya sempre és pionera, Catalunya sempre inspira la resta d’Espanya.

FRANCINO.

Buenafuente va acomiadar dijous el seu Late motiv (Movistar+) des d’un terrat, sota el crepuscle de Velázquez de Madrid. Buenafuente abraça Carles Francino, el seu germà gran i supervivent de la covid. Bonic. Francino execra que a Espanya estem emprenyats –de l’indult a la carn– pels polítics. És així: són empresaris del conflicte. I convoquen la complicitat del periodista. Jo proposo, com a periodista, ser contraexemple del polític: aliè a la trinxera, al ressentiment, a l’odi, la ràbia i la facció.

MATAMOROS.

Miro la cara acabada d’operar de Kiko Matamoros. Fa por. Macada i esquitxada de blaus per efecte del martell quirúrgic i el bisturí, el cap remodelat sembla que l’acabi d’atropellar un tren de mercaderies. M’admira la delectació voluptuosa amb què Matamoros exposa la seva obra torturada: dedueixo que vol accentuar el seu paper de malvat de la funció, cosa que inclou ser autor últim de la seva cara i del seu discurs, avui flagell intemperant de santa Rociito, màrtir. – @amelanovela