La Vanguardia (Català-1ª edició)

Evehicle

- REDACCIÓ / Barcelona

ls tradiciona­ls triangles que portem al

per senyalitza­r la nostra posició a la carretera en una situació d’emergència tenen els dies comptats. La Direcció General de Trànsit (DGT) recomana substituir-los ja per un llum d’emergència intermiten­t i de color taronja, l’anomenat V-16. Aquest dispositiu es col·loca a la part alta del cotxe o a la posterior de la moto, cosa que ens permet indicar que ens hem quedat aturats a la via pública, sigui per un accident o per una avaria, sense necessitat de baixar del vehicle ni de caminar per la calçada. Aquest nou llum d’emergència està en vigor des de l’1 de juliol, per això La Vang uardia posa a disposició de tots els lectors i subscripto­rs un llum d’emergència V-16 iWottoligh­t, una balisa homologada, amb llum LED d’alta intensitat i visible 360º en un radi d’1 km, per tenir màxima protecció a la carretera sempre que estiguem en una situació d’emergència. Un llum que, a més, està acompanyat d’una pràctica llanterna frontal i de tres piles de bateria.

El llum d’emergència d’iWottoligh­t que ens podrem emportar amb La Vanguardia aquest cap de setmana és un producte homologat i autoritzat per la DGT. Té una utilitzaci­ó molt fàcil, ràpida i intuïtiva, cosa que s’agraeix en situacions d’estrès com la que suposa trobar-se en una situació d’emergència mentre conduïm. Sempre que necessitem indicar que ens hem quedat aturats a la via, situarem el dispositiu a la part més alta possible del vehicle o a la part més posterior i elevada de la moto, per tal de garantir-ne la màxima visibilita­t. Posar aquest dispositiu tan sols ens demanarà uns segons i, el que és encara més important, ens evitarà haver de sortir del vehicle o caminar per la calçada esquivant el trànsit, com passava fins ara amb els triangles, que fem servir des del 1999.

El dispositiu lumínic, protegit amb una carcassa anticops, quedarà fixat a la carrosseri­a gràcies a uns potents imants de fixació antillisca­ment, i alertarà de la nostra presència a la resta de conductors que circulin per la zona en un radi d’1 km amb un llum LED d’alta intensitat (en concret, de 65 candeles efectives)iintermite­ntambvisió­360º. El llum és visible fins i tot quan les condicions climatològ­iques són adverses, com ara pluja, vent i presència de partícules de pols en suspensió, gràcies a l’homologaci­ó d’estanquita­t IP54.

La balisa funciona de manera autònoma i sense cables, durant dues hores i mitja, alimentada amb piles. De fet, en la promoció s’inclouen les tres piles que ens permetran preparar-nos ja per a qualsevol emergència a la carretera. A més, està acompanyad­a d’una llanterna frontal que ens il·luminarà amb seguretat en cas que patim qualsevol eventualit­at de nit o en llocs amb escassa il·luminació.

El llum d’emergència V-16 és obligatori, a tots els vehicles nous, des de l’1 de juliol, segons estableix l’annex II del Reial decret de l’auxili en carretera aprovat pel Consell de Ministres el mes de març passat. Si fins ara estàvem obligats a portar els tradiciona­ls triangles d’emergència, a partir d’ara és el senyal lluminós V-16 el que no pot faltar als vehicles i el que pot substituir els triangles, que passen a ser senyals opcionals. La DGT ja recomana l’ús del llum d’emergència perquè es tracta d’un dispositiu que maximitza la nostra posició d’emergència, amb què evitar accidents.

La decisió de retirar els triangles d’emergència en part ha estat motivada per l’elevat nombre d’atropellam­ents mortals ocorreguts quan els conductors sortien dels vehicles a col·locar-los o a retirar-los després d’haver patit un contratemp­s.

Tal com assenyala la nova normativa, com a norma general, en cas d’un contratemp­s hem de sortir del vehicle si hi ha un lloc segur fora de la calçada, i sempre pel costat contrari al flux de la circulació. Si no podem sortir amb seguretat, hem d’esperar l’assistènci­a dins del vehicle, amb el cinturó de seguretat posat.

Aquest estiu i en endavant, evitem accidents amb la balisa de llum d’emergència iWottoligh­t que ens podrem emportar aquest cap de setmana amb La Vanguardia, juntament amb tres piles i una llanterna frontal. Una manera molt més segura d’alertar els altres conductors de la nostra posició d’emergència a la carretera que no pas fent servir els triangles, que, aviat, quedaran obsolets.

Amb l’iWottoligh­t senyalitza­rem la nostra posició d’emergència a la carretera sense haver de baixar del vehicle

Al barri de Gràcia, dues gruixudes portes de vidre es connecten per un llarg passadís. Cadascuna té sortida a un carrer diferent. Pel carrer Francisco Giner ingressen els qui poden pagar un tractament dental; pel carrer de Martínez de la Rosa, els qui no.

A Barcelona funciona una clínica dental meitat convencion­al, meitat solidària. Les 1001 Dents és una clínica doble que, des de la seva part privada, finança la salut bucodental de les persones sense recursos, que s’atendran a la clínica social, Acció Planetària. S’hi entra per portes diferents, però tot funciona en un mateix espai i amb idèntics materials.

Malgrat que un 56% dels espanyols té algun problema bucodental i que a un 65% de la població li preocupa la salut de les dents, segons el Consell General de Dentistes d’Espanya, un de cada cinc espanyols no va al dentista per problemes econòmics. Cuidar la salut dental és gairebé un privilegi, i la dificultat d’accedir-hi crea situacions de desigualta­t.

Però a Gràcia hi ha un dentista que acosta les persones sense diners a la salut bucodental. El seu nom és Christian Vargas i, a més de ser odontòleg, és fundador de l’oenagé Acció Planetària i creador de la clínica dental solidària Les 1001 Dents, que s’encarrega de compensar part d’aquesta desigualta­t a través del servei d’atenció odontològi­c a persones sense o amb escassos recursos.

Acció Planetària va néixer fa uns 10 anys i, a part de portar un menjador infantil al Perú, ajudar a reduir l’impacte mediambien­tal a causa de l’ús de les mascaretes i viatjar per l’Àfrica brindant atenció odontològi­ca als més necessitat­s, va posar en marxa una clínica dental on els pacients amb recursos ajuden els qui no en tenen. A més, els profession­als de la clínica ofereixen la seva feina de manera voluntària.

¨És un projecte autososten­ible que vol perdurar en el temps sense necessitat d’ajuts públics”, explica Vargas. Un 13% dels guanys de la part privada es destinen a finançar la part solidària, de manera que els qui paguen una consulta a Les 1001 Dents ajuden a costejar el tractament a algú més. Per la seva part, els treballado­rs de la clínica hi col·laboren renunciant al un 4% del seu sou, i uns 40 voluntaris ofereixen el seu temps i la seva perícia.

A l’estil Robin Hood, aquest odontòleg barceloní sufraga els somriures dels qui no tenen recursos a través dels qui tenen el privilegi econòmic d’entrar per la porta del carrer Francisco Giner.

El més particular d’aquesta clínica, a més de ser solidària i autososten­ible, és que els qui reben ajuda han de tornar aquest gest amb una altra acció. “Nosaltres exigim que tothom faci una cosa, que els pacients que han estat ajudats també participin en la societat ajudant”, declara Vargas.

“Brindar ajuda és molt fàcil, però la gent no ho fa potser per desconeixe­ment”,

Un luxe per a molts. Un 21% dels espanyols no van al dentista. Per què? Per problemes econòmics

Els pacients que han estat ajudats han de tornar el favor a la societat col·laborant amb el que puguin fer

És una cadena de favors: si una persona rep un tractament de manera solidària, haurà de tornar aquesta acció, per exemple, escombrant, pintant o ajuntant escombrari­es, i també fer un curs d’higiene bucodental per fomentar-ne la prevenció. Perquè “aquesta gent no és pobra, sinó que en aquest moment no té diners. Però pots fer moltes coses”, explica el dentista. “La boca és només una excusa perquè passin altres coses”, sentència.

El que busquen a Acció Planetària és que els qui rebin ajuda la valorin i s’animin a reproduir-la. “Als pacients se’ls lliura un pressupost del que costaria fer-los el tractament, perquè siguin conscients que una pròtesi que costa 6.000 euros aquí els sortirà per 300 o 500 euros”, explica Vargas, que remarca l’esforç de tots els voluntaris que ajuden a mantenir la part social del centre.

Tots els pacients venen d’alguna de les 55 entitats, fundacions i ajuntament­s amb què tenen conveni. Així, algú que necessiti una endodòncia, que costa 189 euros, pagarà, gràcies a l’ajuda de tots, només 12 euros.

Des de la seva posada en marxa, aquesta clínica social ha aconseguit brindar atenció a més de 3.500 persones en situació de vulnerabil­itat. Recentment van inaugurar una tercera butaca que els permetrà atendre uns 30 pacients al dia.

“La demanda és tan gran que n’hi ha que fan un trajecte de dues hores des de Tarragona per atendre’s les dents”, comenta Vargas. Per això, plantegen obrir pròximamen­t una altra clínica solidària a Badalona.c

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain