La sorprenent geodiversitat per estudiar Mart

La gran geodiversitat d’Espanya ha generat emplaçaments reconeguts internacionalment com a anàlegs de Mart. Un dels exemples més famosos és el riu Tinto, a Huelva. La composició mineralògica de la seva conca, rica en sulfats i òxids de ferro, ha cridat l’atenció de la NASA, que fa anys que estudia l’emplaçament, i de molts especialistes. La zona del Jaroso, a la província d’Almeria, també suposa una còpia del planeta vermell. El mineral jarosita aquí present ha estat detectat en abundància pel rover Opportunity ala superfície marciana. Més a l’oest d’Andalusia, emissions de metà i altres hidrocarburs formen xemeneies al fons marí del Golf de Cadis. A l’interior habiten bacteris en unes condicions tan extremes que bé podria ser a les que s’enfrontaria la vida marciana. La zona volcànica de Calatrava o Bujaraloz completen la llista d’anàlegs de Mart.

Després de gairebé tretze anys al capdavant de la diòcesi de Girona, el bisbe Francesc Pardo ha presentat la renúncia al papa Francesc quan ha fet els 75 anys, tal com exigeix el Vaticà. Mentre espera el seu relleu, que desconeix quan tindrà lloc, confia ser recordat com un “bisbe que va ser bo”.

La falta de capellans és alarmant. N’hi ha que porten fins a 8 parròquies i la mitjana d’edat és molt alta. Veu a prop el moment en què laics i dones puguin oficiar missa?

Oficiar missa no ho sé. És una qüestió que depèn de Roma i que incumbeix a l’Església Universal. El papa Francesc ha convocat un sínode de bisbes per a l’any 2023 en què es plantejaran diverses qüestions, i aquesta en pot ser una. Ja veurem quina serà la resposta.

A què es deu l’escassetat de seminaristes?

És una pregunta que m’he formulat moltes vegades. Quan les parròquies són vives i els joves hi participen, pot sorgir l’interès de sentir-se interpel·lat per la missió de ser capellà. Però sense una parròquia viva és difícil. Avui dia costa molt d’acceptar compromisos permanents i a més la valoració social del religiós ha baixat punts.

Si tinguessin l’opció de casarse, no hi hauria més capellans? Sembla que sí, però l’experiència de l’Església anglicana el que ens ve a dir és que no hi ha vocacions. I també tenim l’experiència de les esglésies orientals unides a Roma, que tenen capellans casats i no floreixen vocacions. El problema és més profund.

Als temples hi ha pocs fidels i poca gent gran. Què hauria de fer l’Església per fomentar la presència de joves?

El gran repte que tenim és connectar amb la joventut i amb generacions de fins a 45 anys que s’han distanciat de l’Església.

Un pot tenir la sensació que la societat va per un camí i l’Església per un altre. Em refereixo a temes com la llei a favor de l’eutanàsia o la del matrimoni homosexual. Això pot explicar aquest desencant amb l’Església?

Pot ser que sí que hi hagi aquest desacord, però el que ha de fer l’Església és explicar i raonar millor les seves propostes. No diem que no a l’eutanàsia, diem que sí a les cures pal·liatives, que les per