Quina cosa estranya va fer el poeta alemany Friedrich Hölderlin amb el seu piano?

L’obra del poeta alemany Friedrich Hölderlin (1770-1843), de qui l’any passat es va celebrar el 250è aniversari, és considerada una cimera del romanticisme. Va ser autor de nombroses obres que perduren després dels segles.

La novel·lista Bettina von Arnim (1785-1859) explica que, quan la princesa Von Homburg va regalar un piano a Hölderlin, ell va tallar-ne la majoria de les cordes, i tot i així tocava enfebradament l’instrument. Per alguns, la imatge del poeta copejant un piano desencordat és un símbol de la seva estètica i actitud, i ha inspirat el poemari El piano de Hölderlin, de Miguel Sánchez-Ostiz.

El 1840 Von Arnim escriu: “I, creieu-me, tota la bogeria de Hölderlin prové d’una constitució massa delicada, la seva ànima és com un ocell de les Índies covat en una flor i ara viu tancat entre murs de calç, durs i severs, i se l’ha tancat entre mussols, com es podria curar mai? El piano a què ha esquinçat les cordes és una imatge de la seva ànima”.

Recentment, han coincidit diverses novetats i reedicions relacionades amb Hölderlin. Entre aquestes reedicions, destaca la biografia que li ha dedicat Rüdiger Safranski a l’editorial Tusquets. Hi explica com va passar els últims anys a la casa de l’ebenista Zimmer a Tübingen i com, afectat d’una greu malaltia mental (possiblement, esquizofrènia), tocava sovint el piano que tenia el fill d’aquest. El poeta Wilhelm Waiblinger, que el freqüentava, va descriure així l’espectacle de veure’l en acció: “S’està dies sencers assegut. Empaita un pensament, infantilment simple, i pot donarhi centenars i centenars de voltes,