La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La tragèdia grega és com els deu manaments”
Director teatral
Ho ha guanyat tot al món del teatre i de l’òpera i torna a ser aquí en gairebé tot, i tant critica el sud d’Europa –“visc a Palerm, que, com Espanya, va passar de l’Edat Mitjana al Barroc sense Renaixement, i això no es recupera fàcilment”–, que carrega contra el seu país, Polònia, que, assenyala, amb l’actual govern ultraconservador està pitjor que durant el comunisme: “Almenys llavors no s’havia de resar al matí”, subratlla. És Krzysztof Warlikowski (Szczecin, 1962), fundador del Nowy Teatr de Varsòvia. França el va fer Comanador de les Arts i les Lletres, va guanyar l’Opera Award al millor nou muntatge operístic del 2019 per De la casa dels morts, de Janácek, al Covent Garden, i acaba d’obtenir el Lleó d’Or de la Biennal de Teatre de Venècia pels seus innovadors muntatges, que van des de subversives interpretacions de la tragèdia grega a Shakespeare, des de l’Angels in America, de Tony Kushner, a les peces plenes d’humor negre, vida i mort de l’israelià Hanoch Levin, de qui a la Biennal ha presentat, a partir d’una de les seves peces, We are leaving ,un portentós muntatge amb 19 increïbles actors i una enlluernadora escenografia de la seva dona –tot i que ell és obertament gai–, Małgorzata Szczesniak. “El títol de l’obra és una afirmació, estem deixant Polònia perquè és insuportable”, remarca el director.
Com rep el Lleó d’Or?
És un fetitxe, però els premis no són res essencial. Dit això, és important per a Itàlia tenir aquesta Biennal, és l’únic lloc al país on un esdeveniment cultural tan gran pot tenir lloc. És com Avinyó a França, Salzburg a Àustria, Bayreuth a Alemanya, necessitem que aquests llocs continuïn i hi hem d’implicar el públic. No sé quant té a veure la Biennal de Venècia amb la població. Per descomptat, és un gran negoci per vendre la ciutat, però alhora hem de lluitar per la innocència i l’essencialitat de l’esdeveniment. Sabem que no podem viure sense la cultura després de dos anys veient streamings. Sense cultura qualsevol manipulació és possible. Es tracta del nostre futur, si ens convertim en robots o anirem encara més al fons de nosaltres.