La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els tresors de l’Acadèmia
Un dels edificis potser menys coneguts de la Rambla de Barcelona és el que està situat sobre el Teatre Poliorama. Molts barcelonins el tenen identificat pel rellotge de la façana o per les dues torres amb cúpula del terrat, però pocs saben que allotja des del 1894 l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i són molts menys els qui coneixen els tresors i les històries que amaga.
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (Racab) es va crear formalment el 18 de gener del 1764 amb el nom de Conferència Psicomatemàtica Experimental i poc després va adoptar ja el seu nom actual. Constituïda per set seccions, Matemàtiques i astronomia, Física, Química, Ciències de la terra, Biologia, Tecnologia i Arts, disposa de 75 acadèmics numeraris (més els emèrits i supernumeraris). La seva seu actual, a la Rambla 115, es va acabar de construir el 1893 sota la direcció de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, i amb les dues torres i les cúpules tan singulars, associades a les mesures astronòmiques per determinar l’hora oficial de Barcelona.
Té una biblioteca de més de cent mil volums, un miler de mapes i un arxiu que acumula documentació de 250 anys d’història. I tal com ens explica el seu president actual, Joan Jofre, està prevista ara la rehabilitació de la quarta planta, on entre altres cases es preveu instal·lar un petit auditori per a unes 60 persones.
La Racab s’ocupa de la investigació, l’estudi i la difusió de les ciències, però per si sol l’edifici i els béns que conté constitueixen un patrimoni d’especial interès, del qual val la pena remarcar algunes de les peces i la seva història.
A començaments del 1839, el metge Pere Felip Monlau va assistir a París a la presentació mundial del daguerreotip, i va enviar un informe a l’Acadèmia de la qual formava part. El gravador barceloní Ramon Alabern també era a París, va comprar una càmera i va ser instruït pel mateix Daguerre. El 10 de novembre d’aquell mateix any l’Acadèmia va organitzar un acte de presentació i es va obtenir la primera imatge al Pla de Palau. La fotografia que va fer Alabern no es conserva, però per gravats de la premsa se sap que hi apareixien els Porxos d’en Xifré i la Llotja. Uns dies més tard l’Acadèmia va comprar l’aparell de daguerrotípia a Alabern i avui és una de les seves joies.
A l’anomenada sala dels instruments es poden apreciar també dos microscopis del segle XVIII, un hidròmetre inventat el 1856 i un telescopi que el 1894 es va instal·lar a la cúpula.
A la façana de l’edifici hi ha un rellotge amb un cartell que diu “Hora oficial”. Des del 1895 fins al 1940 aquest rellotge assenyalava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona. Inicialment, el responsable, Adolf Juillard, anava amb un cronòmetre a buscar l’hora mitjana als vaixells de guerra o transatlàntics fondejats al port. Sembla que va ser a la tertúlia de la rebotiga de Juillard on va sorgir la idea d’instal·lar un observatori al Tibidabo.
Una altra peça rellevant és el rellotge astronòmic Billeter, que és a la primera planta, a l’entrada del saló de sessions (decorat per Félix Mestres i presidit per un oli de Lluís Masriera). Albert Billeter (1815-1895) va ser un mestre rellotger suís que es va instal·lar el 1850 a Gràcia. Entre altres rellotges va fer el del Congrés de Diputats de Madrid, el del campanar de Gràcia i el de la catedral de Barcelona. El de l’Acadèmia va ser un encàrrec del Senat de Madrid. Billeter va treballar deu anys en la construcció del rellotge, i quan el va tenir acabat el Senat no li va voler comprar. Després d’un cert pelegrinatge va ser adquirit per l’Acadèmia el 1926 per 3.000 pessetes. Després de ser restaurat el 1959 i el 1985, funciona
El primer daguerreotip
Dos rellotges únics
perfectament. Està situat dins d’un luxós moble rematat per un escut isabelí. Inclou 24 esferes que marquen l’hora d’altres tantes ciutats.
A la mateixa sala hi ha una vitrina amb una assafea d’Azarquiel, de 1252 (un dels set exemplars que es conserven al món), i un astrolabi gòtic del segle XV.
El 6 de febrer del 1896 el catedràtic de Física de la Universitat de Barcelona Eduardo Lozano i Ponce de León (1844-1927) va fer una conferència a la Reial Acadèmia titulada “Les radiacions de Röntgen. Què són i per a què serveixen”, en què va presentar la que es considera com la primera radiografia realitzada a Espanya. Publicada i exposada al coneixement públic, va significar la presentació a Barcelona dels raigs X. Amb l’ajuda dels professors Eduard Fontserè i Artur Bofill i el fotògraf Joan Sloker va mostrar les radiografies d’una mà, un peix i una clau dins d’un moneder, unes plaques que encara es conserven.
L’astrònom Josep Comas Solà va ser escollit membre de l’Acadèmia el 1900 i un any després, nomenat responsable de la construcció de l’observatori Fabra al Tibidabo. El 1900 va obtenir fotografies estereoscòpiques de l’eclipsi de sol a Elx. L’eclipsi del 1905 era més important, però com que no era observable en la seva totalitat, des del Fabra va organitzar una expedició a Vinaròs. I aquí va fer la primera pel·lícula a Espanya sobre un eclipsi.
Einstein va ser convidat el 1920 a donar un curs a Barcelona. Llavors no ho va poder acceptar, però si que hi va accedir al cap de tres anys. El 22 de febrer del 1923 va arribar a Barcelona procedent del Japó i Palestina, on havia tingut coneixement de la concessió del premi Nobel de Física. Estava convidat per l’Institut d’Estudis Catalans, però va fer una conferència addicional a l’Acadèmia, el dia 27, sobre els aspectes filosòfics de la teoria de la relativitat. Se sap que va rebre 500 pessetes,
La cúpula Abans que hi hagués el Fabra, les observacions astronòmiques es feien des d’una de les torres de la Rambla
I la primera radiografia
La pel·lícula de l’eclipsi del 1905
Einstein a l’Acadèmia
però en canvi no n’ha quedat cap testimoni gràfic.
George Orwel, amb el fusell a la terrassa
L’escriptor George Orwell es va incorporar a les Brigades Internacionals
per lluitar contra el feixisme i va anar al front d’Aragó, integrat a les milícies del POUM. De tornada a Barcelona va viure els Fets de maig del 1937 i va passar tres nits a la terrassa i teulada de l’Acadèmia per defensar d’un possible assalt la seu del POUM, situada en un edifici del davant, avui l’Hotel Rivoli. En el seu posterior Homenatge a Catalunya, Orwell descriu aquests tres dies com “un dels períodes més insuportables de la meva vida”. Per pujar i baixar amb el fusell l’escala de cargol que porta a la teulada, l’hi van haver de posar dins dels pantalons i baixar els esglaons “amb la cama esquerra completament rígida”.
Des de la terrassa. George Orwell va passar tres dies en aquest mirador per protegir la seu del POUM el maig del 1937
L’observatori Fabra
Des del 1904, l’Acadèmia té l’observatori Fabra (amb les seccions astronòmica, meteorològica i sismològica), gràcies a una donació de Camil Fabra, marquès d’Alella. El seu primer director, Josep Comas i Solà (1868-1937), és el descobridor d’onze petits planetes, als quals va assignar noms com Barcelona, Gothlandia o Hispània, i de dos cometes. L’altra gran figura vinculada a l’observatori és la d’Eduard Fontserè i Riba (18701970), que el 1919 va organitzar el Servei Meteorològic creat per la Mancomunitat.
Inicialment, l’Observatori estava instal·lat a les dues torres de l’edifici de la Rambla, una de les quals servia per observar el pas de les estrelles pel meridià de Barcelona i determinar l’hora amb precisió.
*** **
c c c