Una illa en suspens

La final Anglaterra es prepara per a la novetat en cas de guanyar l’Eurocopa, mentre que Itàlia manté la discreció

Càlculs n’hi ha molts i les xifres són enormes. Però la realitat pot superar la teoria. Ningú no sap del cert el que pot passar a Anglaterra, país on es va inventar el futbol, si aquesta nit derrota Itàlia i es proclama campiona de l’Eurocopa per primera vegada en la seva història. Assegura el govern local que uns vuit milions d’anglesos demà no aniran a la feina. Diuen des del sector del consum que avui es vendran uns 13 milions de pintes i que es podria haver arribat als 18 milions si no fos per les restriccions d’aforament a causa de la covid. Números amb dubtosa base científica i que cal prendre amb molta prudència. A Anglaterra s’ha desencadenat la bogeria des del triomf a semifinals contra Dinamarca i com a l’equip de Southgate se li ocorri guanyar l’illa es pot anar preparant per al desconegut.

Tota aquesta eufòria no ha penetrat de moment les barreres del vestidor dels pross .Tenen un país àvid de glòria a sobre, no en va han passat 55 anys des del seu únic gran títol (el Mundial del 66 que van albergar), però els internacionals intenten centrar-se en el futbol. Fins i tot la reina Elisabet II i el primer ministre Boris Johnson han enviat una carta de felicitació i ànim a la concentració de la selecció. La pressió és enorme. “Ens prepararem com si ens preparéssim per a un partit normal. Els jugadors són a punt i saben el que és jugar aquests partits. En tenen ganes”, concedia ahir Gareth Southgate, aparentment molt tranquil davant el gran repte.

Anglaterra té arguments per creure en la proesa. Amb prou feines ha encaixat un gol en tota l’Eurocopa i ha demostrat que és un equip madur, amb la derrota a les semifinals de l’últim Mundial com a font d’aprenentatge. I juga a casa. De fet, dels set partits que disputarà al torneig, sis hauran estat a Wembley. Això de l’Eurocopa multiseu no va amb ells. Les restriccions per entrar a la Gran Bretanya alimenten aquesta sensació d’equip local, ja que dels 67.000 espectadors amb entrada, 60.000 seran anglesos i la resta, italians. “Només espero sentir els nostres aficionats al final”, feia broma Roberto Mancini, seleccionador italià.

Itàlia no sembla gaire espantada, ja que presenta prou credencials per amargar la festa als anglesos. Encadena 33 partits sense perdre i sota el comandament de Mancini ha afegit registres a la seva tradicional rocosa defensa. “Físicament són més forts, però el futbol es juga amb la pilota a terra. De vegades guanya el més petit i esperem que siguem nosaltres”, apuntava el tècnic a la vigília. La sequera italiana, a més, no té res a veure amb l’anglesa, campions mundials el 2006 els transalpins. Però avui s’enfronten a una illa sencera. Una illa que està en suspens per una pilota. Meravellós futbol.c

No podem afrontar la final amb tensió, cal tenir ganes de divertir-se” Roberto Mancini Seleccionador d’Itàlia

Ens intentarem preparar com si fos un partit normal, els jugadors estan a punt” Gareth Southgate Seleccionador d’Anglaterra