La Vanguardia (Català-1ª edició)
La missió de Barty
Wimbledon La número u del món conquereix el seu primer títol a Londres derrotant en una disputada final Karolína Plísková
Tom Cruise era a la tribuna de Wimbledon, d’estricta etiqueta, i molt aviat la final va semblar una missió impossible per a Karolína Plísková. Els primers 14 punts van ser per a Ashleigh Barty (25 anys). Fins a l’extrem que quan la txeca es va estrenar, el públic de l’All England Club va esclatar de joia. No va ser un terrabastall com el que avui es produirà a Wembley si marca Anglaterra, però gairebé. Aleshores l’australiana anava embalada, camí del 4-0 a la mànega inicial, un set que liquidaria en menys de mitja hora per 6-3. Acabaria guanyant el matx i el títol, per bé que la final va fer voltes pel camí i per moments la missió de Plísková es va tornar possible.
La txeca no va aconseguir confirmar la reacció i Barty, la número u del món, va aconseguir el seu segon Grand Slam i el seu primer Wimbledon per 6-3, 6-7 (4) i 6-3 en 1 hora i 55 minuts. A Londres, sent una adolescent de 15 anys, va treure el nas com a ferma promesa signant el triomf al torneig júnior. Però, com passa tantes vegades, el viatge a l’elit acostuma a estar ple d’espines. Els seus resultats van caure i als 18 n’estava farta. Va penjar la raqueta i es va passar al criquet. D’aquella experiència en va extreure que s’havia de divertir si volia sumar èxits.
Va tornar al circuit renovada, va triomfar a Roland Garros 2019 i es va enfilar al lloc més alt del rànquing. Però Wimbledon sempre és especial per a una australiana. Sobre l’herba londinenca s’han escrit pàgines brillants del tennis aussie. I la victòria de Barty només fa que rememorar-les. La vencedora va homenatjar amb la seva faldilla de puntes Evonne Goolagong, fins ara l’última vencedora australiana, el 1980, i que duia una roba semblant. Amb arrels indígenes, Barty sempre ha tingut una referència en Goolagong, símbol de la causa aborigen.
El seu tennis va vorejar la perfecció al primer set. Acadèmic des del fons i portant de crani una perduda Plísková. Una tònica que va continuar al segon set, quan l’australiana es va avançar per 3-1. La final semblava que ja tenia guanyadora, però no era així.
De sobte Plísková va deixar anar el braç. De sobte va recuperar el servei. Ja no era una tennista fantasmal. Ja tornava a ser la tennista poderosa, la que la pica plana i en cursa com poques. El joc i el marcador es van igualar, encara que amb 5-5 i 40-0 Plísková va patir un curtcircuit puntual que li va costar el servei. Havia lliurat a Barty amb safata la possibilitat de servir per endur-se el torneig. Aleshores l’australiana va tremolar i el set se’n va anar al desempat, on es va imposar Plísková. Arribava la tercera mànega. Naixia una nova final. Plísková aprofitaria l’onada o Barty recuperaria el pols? Va passar el segon escenari i l’australiana va tornar a prendre el timó. Wimbledon té nova reina.c