Han passat 120 anys des de l’entrada de la dona als Jocs i algunes barreres encara perduren

Va ser a París, el 1900, quan es va permetre a les dones participar per primera vegada en els Jocs, tot i que només en les disciplines considerades més “femenines”, com el golf o el tennis. La incorporació de les esportistes ha estat molt desigual i fins al 2012 no es va aconseguir que tots els països anessin a una cita olímpica amb representació femenina.

Els periodistes Paloma del Río i Juan Manuel Surroca repassen a Más que olímpicas les grans figures de l’olimpisme internacional i espanyol i les dificultats a què s’enfronta la dona al món de l’esport encara avui.

A Espanya, la tennista Lilí Álvarez va ser la primera espanyola a participar en uns Jocs (París, 1924). La irrupció de la Guerra Civil i el franquisme van impedir que les dones s’incorporessin a la vida olímpica al mateix ritme que a la resta de països i amb prou feines hi va haver representació femenina fins als Jocs de Roma del 1960.

Però, sens dubte, va ser Barcelona’92 la cita que va suposar un abans i un després. Es va passar de 31 dones a Seül 1988 a 128 als Jocs de la Ciutat Comtal. Un boom que va venir acompanyat de les primeres medalles (8) per a les esportistes olímpiques espanyoles. Des d’aleshores, la bretxa s’ha anat reduint, tant en representació, com en el medaller, on fins i tot les dones han superat els homes. No ha estat un camí plàcid. Tampoc en els òrgans de direcció. Fins a l’arribada de Juan Antonio Samaranch a la presidència del COI, no hi va haver representació femenina i sota el seu mandat es va assolir un 10% de dones. Avui dia la xifra no arriba al 40%.c